Instant patriòtic

© Ramon Cardús

Ara que sóc lluny de casa,
ara el cor se m'embala.
Dolça muntanya sagrada,
com m'excites, Montserrat.

(O bé:

Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai los cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu los cors que l'han deixat.

Puta que pariu, Verdaguer!)