Com a metade do rosto (de suas vidas, também?) na sombra... ah!, como são misteriosos, esses escritores!
... E essas mulheres na meia-luz,... pixeladas por quê? É um mistério!
(Él lo observa todo, impertérrito. ¿Qué estarás pensando, Misterioso Hombre de Negro?)
PS nada a ver: Já está no cinema, na Espanha e nos Estados Unidos, ainda não no Brasil, Norwegian Wood (Tokio Blues), baseado no romance de Haruki Murakami (é o primeiro dos seus romances filmado, se não me engano). Não dá para entender nada, mas posto aqui o trailer japonês, que achei o mais lindo.
8 comments:
caram!!! a veure si m'hauré de fer escriptor!!!! tujamentens... ;-)
i sí, et veig molt misteriós últimament... tant com una història que m'han explicat sobre un doble que tens i que jo ignorava... vull informació!!!!
La foto del meu doble ja te l'enviaré, la vaig eliminar del blog perquè em feia esgarrifar.
Tu segueix al món de la tele i el cine (i la publicitat), que està molt bé, tujamentens.
A foto e o teu comentário ficaram ótimos, Roger!
ahhh, a escritora da foto é tão misteriosa que fechou os olhos e fez careta... ok, ok, tirando isso tá tudo ótimo!
Brigadu Leo!
Sorry Marinella! A outra foto (além de o Leo estar de olhos fechados) saiu tremida. Depois deste lado sombrio, no próximo encontro podemos mostrar o "lado sexy" dos escritores, OK?
Una traducció chapucera xD
(Fa temps que no passdo per aquí... Ara torno a estudiar :\)
Estiu del 1969
Quan estava a punt de complir 20 anys, vaig enamorar-me, i aquest amor em va emportar a un lloc força complicat.
Al cap i a la fi, Naoko ni tan sols m'estimava.
["Vull que te'n recordis de mi"]
Ei Watanabe-kun, saps què m'agradaria fer ara?
["M'agrada força la teva manera de parlar"]
Surts amb algú a Tòquio? Si mai ho fas, avisa'm eh?
T'agrada algú?
Que va.
[En aquell temps, vivíem de debò]
Quan escolto aquesta cançó, em sento com si estigués perduda a la profunditat de la floresta...
No es pot pas curar la tristesa de perdre allò que s'estima...
[Estimar profundament.]
[Viure amb força.]
(Perdona, m'he saltat un trosset)
No es pot pas curar la tristesa de perdre allò que s'estima... L'únic que podem fer és sentir-la fins a la fi i aprendre'n alguna cosa.
UAU, Yuji! No saps com t'ho agraeixo!!! Moltíssimes gràcies per la traducció (fantàstica, com els llibres del Murakami; la llegiré vàries vegades), i moltes gràcies també per tornar per aquí. Saps?, quan vaig escriure "não dá para entender nada" gairebé afegeixo "bom, só o Yuji vai entender", i no ho vaig fer perquè feia molt que no passaves... :) T'escriuré un e-mail! Una forta abraçada!
Post a Comment