Instant patriòtic

© Ramon Cardús

Ara que sóc lluny de casa,
ara el cor se m'embala.
Dolça muntanya sagrada,
com m'excites, Montserrat.

(O bé:

Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai los cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu los cors que l'han deixat.

Puta que pariu, Verdaguer!)

Traduccions de Brasil 5 (Dezesseis, de R. Russo)

El João Roberto era el millor de tots
El nostre Johnny era un paio legal
Tenia un Opala blau metal·litzat
Era el rei de les carreres a l’Ala Sud de la ciutat
I a tot arreu
Quan agafava la guitarra
Conquistava les nenes
I tothom qui se’l mirava
Se sabia totes les de la Janis
De Led Zeppelin, dels Beatles i dels Rolling Stones
Però en els últims temps
Alguna cosa li va passar
El Johnny estava massa callat
Quasi ningú no se’n va adonar
Se'l veia amb un somriure estrany
Va programar una supercarrera pel cap de setmana
No seria al CASEB, ni al Llac Nord, ni a la UnB
Les màquines a punt, el ronc dels motors
La ciutat sencera es va posar en marxa
I el Johnny va dir:
"Vaig cap a la corba del Diable, a Sobradinho, veniu?"
I els motors van sortir a mil cap a la carretera de la mort
La carrera més gran que es va fer
L’únic que es va sentir va ser aquella explosió
I els troços de l’Opala blau del Johnny per terra
El dia següent va parlar el director:
"L’alumne Jõao Roberto ja no és entre nosaltres
Només tenia setze anys
Que això us serveixi de lliçó"
I a la sortida de classe, va ser estrany i bonic
Sentir tothom cantant fluixet
Strawberry Fields Forever
Strawberry Fields Forever
Avui, qui se'n recorda diu que no va ser el camió
Ni la corba fatal, ni aquella explosió
El Johnny era massa fera, no vacil·lava així
Diuen que tot va ser culpa d’un cor trencat
Un cor trencat... un cor trencat...
Bye, bye, bye Johnny. Johnny, bye, bye. Bye, bye Johnny

Postals de Brasil 3

Eu, junto com minha mãe, a avó da Gabi e algumas crianças da família.

El fin del tripartito (de Catalunya)

A pesar de la irresponsabilidad e inmadurez política demostrada por Esquerra Republicana de Catalunya desde el inicio de la legislatura, quién ha tumbado al gobierno tripartito de Catalunya ha sido el presidente Zapatero. Su pacto con CiU se entiende: nada más comprensible que querer alejarse de un socio como ERC. Pero en ese movimiento, Zapatero ha sido autor de una doble traición: ha traicionado a los delegados del PSC que le eligieron secretario general del partido, y ha traicionado a los votantes del PSC-PSOE que decidieron a su favor, con una enorme movimentación en Catalunya, las elecciones de marzo de 2004. Pero la víctima de Zapatero no es sólo el PSC. Después de 23 años de gobierno nacionalista de derechas, Catalunya merecía poder llevar adelante, por primera vez en mucho tiempo, la experiencia de un gobierno progresista con un proyecto nuevo para Catalunya y para España.

Instal·lació

A la Usina do Gasômetro hi ha una instal·lació que consisteix en la novel·la Rayuela escampada sobre tres grans parets blanques. Cada doble pàgina ha estat emmarcada de manera senzilla i convertida en un quadre, i els quadres estan penjats en columnes, algunes perfectes, altres incompletes o trencades, que mantenen un ordre de lectura vertical. A moltes pàgines ha desaparegut tot el text: només queda el número de pàgina, o el número del capítol, o l’enviament al capítol següent (Rayuela té un possible ordre de lectura no linial). A moltes altres han desaparegut tots els paràgrafs menys un, o ha desaparegut tot, menys una frase. Hi ha fragments de diàlegs i hi ha frases que han perdut paraules (alguns noms) però mantenen el sentit. El resultat, una manera més de llegir Rayuela: una caminada de mitja hora per les seves pàgines, amb descobriments a cada dues o tres cantonades, que reprodueix el deambular dels personatges de la novel·la pels carrers de París.


Nota: Un bon amic i lector em mostra el seu disgust per l’últim post i el post sobre l’Espanyol. Bé, felicito el Bar$a pel títol de lliga, i li desitjo sort a París. Sobre la cançó de Renato Russo, potser faltava explicar el context. És del CD A tempestade, de 1996. Renato Russo va saber que era portador del virus de la sida l’any 1991, i va morir el mateix any 96 (tot i que A tempestade no és el seu últim disc: en va deixar grabats tres més, un amb Legião Urbana i dos en solitari). El problema del que parla a la cançó (“hoje eu não estava nada bem”), per tant, no era menor, i la tempesta, una cosa tan simple, del que el distreia era de saber que s’estava morint.

Traduccions de Brasil 4 (Esperando por mim, de R. Russo)

Creo que no te diste cuenta
De que mi sonrisa era sincera
Soy tan cínico a veces
Paso todo el tiempo
Intentándome defender
No importa lo que digan
El mal del siglo es la soledad
Cada uno inmerso en su propia arrogancia
Esperando un poquito de afecto
Hoy no me encontraba nada bien
Pero la tempestad me distrajo
Me gustan las gotas de lluvia
Los relámpagos y los truenos
Por la tarde fue un buen día
Salí a caminar con mi padre
Conversamos sobre las cosas de la vida
Y tuvimos un momento de paz
Es de noche cuando todo tiene sentido
En el silencio no oigo mis gritos
Y no importa
Mi padre siempre estuvo esperándome
Y no importa
Mi madre siempre estuvo esperándome
Y no importa
Mis verdaderos amigos siempre me esperaron
Y no importa
Ahora me espera mi hijo
Estamos viviendo
Y no importa
Nuestros días serán para siempre

Absolute Friends

If Mr Le Carré has it right,
and "Relationships deepen or die",
nearly all my relationships are dying.


© Ramon Cardús

Meu timinho é campeão da Copa da Espanha!

El entrenador del RCD Espanyol, Miguel Angel Lotina, tras proclamarse campeón de la Copa del Rey al derrotar al Real Zaragoza (4-1) en Madrid: "Hemos ganado el partido del hotel al Bernabéu. Íbamos en el autobús y cuando los jugadores han visto a nuestra afición se han puesto a corear sus cánticos y aquello parecía un carnaval. Todo mi trabajo se ha ido al garete con cuatro cánticos de Zabaleta y los argentinos y así se ganan las finales. Esto es una locura. Con cuatro canciones se gana una final".

(... E quem irá dizer que não existe razão para ser do Espanyol!)

Itàlia

El meu estimat germà Oriol m’escriu la nit de dilluns entusiasmat. Diu que “l'amic Romano Prodi ha guanyat”, compara l’alliberament italià amb l’alliberament català i es manifesta “un coglioni". El meu germà no sap que mai no es pot dir sac que no sigui al blat i ben trullat, però en fi: tot va bé si acaba bé. Jo, que no sóc un coglioni, vaig veure a la RAI com els comentaristes neocons es posaven nerviosos, i vaig anar a dormir confiant que els vots de l'estranger, els de la família de la Gabriela, per exemple, donarien el senat també a l'esquerra. Per sort ha estat així (per sort, perquè tot estava preparat perquè guanyés la dreta: la llei electoral; el vot dels estrangers, comandat per un ministre feixista, ex oficial de la República de Saló). Des de la distància es deuen identificar més bé els pallassos (Ánsar!) i els corruptes, i Berlusconi era totes dues coses. Per tant, ara sí que podem dir que se l’han ben follat. Com diuen els americans, good always prevails, i ara només falta que el jutgin per les causes pendents i el tanquin al costat del capo de la màfia.

Postals de Brasil 2 (Juan Román)

(Será? Será que a sexta vai chegar?)

Debora

Ahir van matar una noia davant de la universitat. Tenia 27 anys. Esperava una amiga a dins del cotxe, a les 22:30, quan, suposadament, va veure que uns homes s'acostaven. Va arrencar de cop, i va rebre un tret per darrere: la bala va travessar el seient i va perforar-li un pulmó. El cotxe encara va recórrer uns tres cents metres, fins a una avinguda. La noia va poder obrir la porta i va cridar demanant ajuda. La van socórrer uns veïns del barri, que van intentar parar cotxes d'altres estudiants per dur-la a l'hospital; ningú no va parar. Quan va arribar l'ambulància, la noia estava tan malament que van dur-la allà mateix, a l'hospital de la universitat. Segons el diari, l'últim que va dir va ser: "Socorro, me ajude, fui baleada. Ligue para o meu namorado!". L'any passat, a la ciutat, hi va haver més de 5.000 robatoris de cotxe a punta de pistola. (Segons un oficial de la policia, les cases estan massa vigilades i la gent que va a peu no duu res de valor.) El pare de la noia, que era en un poble del litoral, va haver de conduir sol durant 105 km fins a Porto Alegre. Imagineu-vos la pel·lícula que devia passar pel seu cap.

Bairro Nordeste, Salvador da Bahia

Ahir vaig passar el dia amb el Ronaldo i la Rose. Vam passejar per les platges al matí i a la tarda, i al migdia vam anar a dinar a casa el Ronaldo. Tots dos viuen en faveles. O sigui que ha estat la meva primera incursió en el món dels qui no són de classe mitja-alta (Gabriela i tal, Porto Alegre) ni alta-para-allá-de-alta (Isabel i tal, Rio). Em va agradar poder-hi entrar. I em va agradar veure que no són com les pinten a les pel·lícules o als diaris; almenys, aquesta de Salvador no. L'entrada no es veu, no és una "entrada control·lada"; hi ha una transició suau entre el barri "normal" i la favela, que no és normal simplement perquè les cases són "il·legals". Però els carrers d'aquesta són, molts, asfaltats (hi ha, això sí, els típics carrerons estrets i empinats, de terra) i la casa del Ronaldo és, per dins (i, de fet, també per fora), com qualsevol altra, molt ben enrajolada (amb rajoles blanques), amoblada, amb una cuina equipada, aigua corrent, una TV enorme. Fins i tot té un estudi amb el sostre de fusta tipo parquet. Ah!, i el Ronaldo va treure de l'armariet de la sala copes de cava de les bones, flauta, per beure el cava que vaig portar! I això que encara hi ha gent que treu aquelles copes de teta! L'única "anormalitat" és que de l'últim esglaó de l'escala se salta directament a l'habitació del Ronaldo, és a dir, que no hi ha replà al primer pis.

El que em va agradar més va ser el més favelaire, la teulada. Vam sortir al terrat, on hi havia roba estesa, i el Ronaldo va recolzar una escala a la paret. L'escala no arribava a dalt de tot, però n'hi havia prou per pujar, i a dalt hi havia... no res, la teulada, amb una "barana" de l'alçada d'un maó pla, i una mena de caseta per a gos coberta amb uralita, amb ampolles buides a sota: el lloc on el Ronaldo, fins ara, s'estirava per llegir de dia o veure les estrelles a la nit. Diu que és el que trobarà més a faltar. Perquè ara la família es trasllada a un apartament normal d'un barri normal, prop de la favela però més a prop del mar, a cent metres de la platja. (Deu ser alló que els "científics" anomenen mobilitat inter-no-sé-què, cosa bona; però el Ronaldo no se'n vol anar.) I la vista, la vista era el més impactant: des d'allà es veia tota la favela, el laberint de cases i terrats de diferents nivells, molts em construcció, la majoria d'habitants intentant afegir un pis a la casa. Es podia saltar de terrat en terrat...

Vaig fer un dibuix de la casa al Moleskine, però dibuixo molt malament. La família va ser molt atenta, i el dinar molt bo: crancs de pica-pica (i el meu pernil) i després feijão, arròs i una carn amb un sofregit de pebrots (!).

L'important és que em va canviar la idea que tenia de les faveles: llocs on tothom treballa pels narcotraficants o com a cambrers o dones de fer feina a les cases dels barris rics. El Ronaldo i la Rose són universitaris... Ell estudia radiologia i ella museologia.

Traduccions de Brasil 3 (Índios, de R. Russo)

Si pogués, almenys una vegada,
Provar que qui té més del que necessita
Quasi sempre es convenç que no té prou
I parla massa perquè no té res a dir.

Si pogués, almenys una vegada,
que el més senzill fos vist com el més important.
Però ens van donar miralls
I vam veure un món malalt.

(...)

Si pogués, almenys una vegada,
creure per un instant en tot el que existeix
I creure que el món és perfecte
I que tothom és feliç.

Biel

Avui ha nascut (finalment!) el Biel Codina i Codina, fill del Carles Codina i la Marta Codina, Codines de diferents famílies i amics meus de fa molts anys. El Biel pesa tres kilos i mig i ha nascut a les 12 i un minut (00:01) del dia 31 de desembre. Fa temps vaig pensar que podria felicitar els pares (i el Biel) amb aquesta cançó, però no sabia que l'últim vers podia ser premonitori o guanyar significat. Felicitats!


Por que você é Flamengo e meu pai Botafogo?
O que significa "impávido colosso"?
Por que os ossos doem enquanto a gente dorme?
Por que os dentes caem, por onde os filhos saem?

Por que os dedos murcham quando estou no banho?
Por que as ruas enchem quando está chovendo?
Quanto é mil trilhões vezes infinito?
Quem é Jesus Cristo, onde estão meus primos?

Well, well, well Gabriel...
Well, well, well, well.

Por que o fogo queima, por que a lua é branca?
Por que a terra roda, por que deitar agora?
Por que as cobras matam, por que o vidro embaça?
Por que você se pinta, por que o tempo passa?

Por que que a gente espirra, por que as unhas crescem?
Por que o sangue corre, por que que a gente morre?
Do que é feita a nuvem, do que é feita a neve?
Como é que se escreve
Réveillon?

Well, well, well Gabriel...
Well, well, well Gabriel...
Well, well, well Gabriel...
Well, well, well Gabriel...


(Paula Toller - Dunga)

Estas datas

Ando meio com o baixo astral. Nada grave. Só..., sei lá, nunca gostei destas datas nem do inverno. Ontem pensei que os bons encontros com meus pais são esses na beira da praia, quando a gente senta numa mesa na calçada e almoça vendo o mar e o sol; não os encontros chatos destes dias.

Há uns minutos estava traduzindo um texto do Cazuza para botar no blog. Mas ficou ruim em catalão e apaguei.

Vá em português:

Os ignorantes são mais felizes... / Eles não sabem quando vão morrer / Eu não... eu sei que eu tenho um encontro marcado... / As pessoas esquecem o que precisam fazer... / Eu não posso me dar a esse luxo!!! / Faço tudo caber nos meus próximos poucos dias... / Todas as idéias que eu teria, as pessoas que eu conheceria / O que eu ainda fosse cantar...

Traduccions de Brasil 2 (Vento no litoral, de Renato Russo)

In the afternoon I want to rest, go down to the beach
See if the wind is still strong.
It is going to be good to walk on the stones.

I know I'm doing this to forget
I let the wave hit me
And the wind is taking everything away.

Now you are so far away.
See, the line of the horizon distracts me:
Our plans are what I miss the most
When we looked together in the same direction.

Where are you now
Apart from here inside of me?

We did right without knowing it
It was the time who did wrong
It will be difficult without you
Because you are with me all the time.

And when I look at the sea
There is something that says:
"Life goes on and to give up is a silly thing."

Since your are not here
What can I do but to take care of me.
At least I want to be happy.
Remember that the plan was to be alright?

"Hey, look what I found: sea horses."

I know I do this to forget
I let the wave hit me
And the wind is taking everything away.

PaeLLa De SáBadO y con AzafráN

Aquí a Rio Grande do Sul els peixets i "frutos do mar" no existeixen, només hi ha peix gros i lleig, salmó sobretot. Les petxines no saben què són, "sèpia" no surt ni al diccionari. Els musclos eren sense closca, de color taronja però també de color gris, ja bullits, es desfeien com goma d'esborrar. Les gambes tampoc no tenien pell, eren blanques, petites, pelades, amb una capa llefiscosa per sobre. De tot el que vaig comprar, l'únic que tenia gust era el cap de salmó que vaig fer servir per fer el caldo, els llagostins congelats (que donen un toc final espectacular)... i prou! Els calamars no tenien gaire gust. I sembla que no pugui ser, però la paella va quedar bona i va agradar molt a tothom!

True colorado

Pego emprestada esta foto do flog da Joana para comemorar o título de campeão moral do Campeonato Brasileiro conquistado ontem pelo Internacional. (Sempre a mesma história, dinheiro pode tudo.) Vergonha, corinthianos. Força sempre, colorados.

Un poema per al meu germà

Un poema de Fernando Pessoa, que va morir dimecres va fer 70 anys (des de dimecres les seves obres ja són de domini públic, si bé ja ho eren, per fruir d'alguns béns només cal una mica d'esforç), per al meu germà, que està passant per una petita crisi existencial.

Segue o teu destino / Segueix el teu destí
Rega as tuas plantas / Rega les teves plantes
Ama as tuas rosas / Estima les teves roses
O resto é a sombra / La resta és l'ombra
De árvores alheias. / D'arbres aliens.

A realidade / La realitat
Sempre é mais ou menos / Sempre és més o menys
Do que nós queremos. / Del que nosaltres volem.
Só nós somos sempre / Només nosaltres som sempre
Iguais a nós próprios. / Iguals a nosaltres mateixos.

Suave é viver só. / Suau és viure només.
Grande e nobre é sempre / Gran i noble és sempre
Viver simplesmente. / Viure senzillament.
Deixa a dor nas aras / Deixa el dolor a les ares
Como ex-voto aos deuses / Com exvot als déus.

Vê de longe a vida. / Mira de lluny la vida.
Nunca a interrogues. / Mai no la interroguis.
Ela nada pode / Ella no pot dir-te
Dizer-te. A resposta / Res. La resposta
Está além dos deuses. / És més enllà dels déus.

Mas serenamente / Però serenament
Imita o Olimpo / Imita l'Olimp
No teu coração. / En el teu cor.
Os deuses são deuses / Els déus són déus
Porque não se pensam. / Perquè no es pensen.


(Ricardo Reis, 1916)

If Tomorrow Never Comes

Apart de la Gabriela i, en la distància, la meva família, Renato Russo ha sigut un dels meus grans acompanyants durant aquests mesos. Com un amic. Aquesta és una cançó (molt coneguda) del seu CD de versions de cançons americanes. Aquests dies escolto el CD (The Stonewall Celebration Concert), i ahir un amic em va escriure dient que l'any que ve té el propòsit de fer exactament això.

Sometimes late at night
I lie awake and watch him sleeping
He's lost in peaceful dreams
So I turn out the lights and lay there in the dark

And the thought crosses my mind
If I never wake up in the morning
Would he ever doubt the way I feel
About him in my heart

If tomorrow never comes
Will he know how much I loved him
Did I try in every way to show him every day
That he's my only one

And if my time on earth were through
And he must face the world without me
Is the love I gave him in the past
Gonna be enough to last
If tomorrow never comes

'Cause I've lost loved ones in my life
Who never knew how much I loved them
Now I live with the regret
That my true feelings for them never were revealed

So I made a promise to myself
To say each day how much they mean to me
And avoid the circumstance
Where there's no second chance to tell them how I feel

So tell that someone that you love
Just what you're thinking of
If tomorrow never comes

(K. Blazy / G. Brooks)