Friday, August 26, 2005

"Venimos a adorá a he-hu!"

M’he trobat, a la porta B46 de l’aeroport de Frankfurt (la meva), un grup enorme de joves tocant guitarres i cantant. He pensat que eren brasilers que havien estat de farra per Europa, però de seguida he vist que eren xilens. He anat al lavabo a rentar-me una mica i canviar-me la samarreta. Quan he tornat, cantaven “Al·leluia!, Al·leluia!” i una cosa que a mi m’ha semblat que deia “El señor es como el Che”, però podia ser “El señor es cheveré” o vés a saber. No vénen de cap macrofarra. O vénen d’una gran macrofarra cristiana (sense sexe i sense drogues, no sé si beuen gaire alcohol): de la trobada amb el Papa que hi ha hagut a Colònia, de la qual m’he assabentat a l’avió llegint La Vanguardia. Sempre “segons els organitzadors”, hi han assistit un milió de joves. Estan una mica sonats. Per això del sexe, vull dir. Però segur que es fan palles els uns als altres. No poden ser tan diferents dels adolescents irlandesos depravats, de la mateixa edat, que vaig conèixer a Dublín quan jo encara era un sant. O potser follen, ignorant els sermons d’aquest Papa tan intel·ligent i tan poc modern. No vocalitzen bé, els xilens, ara canten: “Venimos a adorá a he-hu!”. He-hu? Doncs abans es devien referir al Che. Ja són tots dins l’avió. Hi ha molt pocs brasilers i molt pocs majors de 18 anys. Queden quatre gats a la sala d’espera. Som-hi Roger. 14 hores d’“Al·leluia!, Al·leluia!”. O seran ben educats i ens deixaran dormir?