Thursday, May 25, 2006

Traduccions de Brasil 5 (Dezesseis, de R. Russo)

El João Roberto era el millor de tots
El nostre Johnny era un paio legal
Tenia un Opala blau metal·litzat
Era el rei de les carreres a l’Ala Sud de la ciutat
I a tot arreu
Quan agafava la guitarra
Conquistava les nenes
I tothom qui se’l mirava
Se sabia totes les de la Janis
De Led Zeppelin, dels Beatles i dels Rolling Stones
Però en els últims temps
Alguna cosa li va passar
El Johnny estava massa callat
Quasi ningú no se’n va adonar
Se'l veia amb un somriure estrany
Va programar una supercarrera pel cap de setmana
No seria al CASEB, ni al Llac Nord, ni a la UnB
Les màquines a punt, el ronc dels motors
La ciutat sencera es va posar en marxa
I el Johnny va dir:
"Vaig cap a la corba del Diable, a Sobradinho, veniu?"
I els motors van sortir a mil cap a la carretera de la mort
La carrera més gran que es va fer
L’únic que es va sentir va ser aquella explosió
I els troços de l’Opala blau del Johnny per terra
El dia següent va parlar el director:
"L’alumne Jõao Roberto ja no és entre nosaltres
Només tenia setze anys
Que això us serveixi de lliçó"
I a la sortida de classe, va ser estrany i bonic
Sentir tothom cantant fluixet
Strawberry Fields Forever
Strawberry Fields Forever
Avui, qui se'n recorda diu que no va ser el camió
Ni la corba fatal, ni aquella explosió
El Johnny era massa fera, no vacil·lava així
Diuen que tot va ser culpa d’un cor trencat
Un cor trencat... un cor trencat...
Bye, bye, bye Johnny. Johnny, bye, bye. Bye, bye Johnny

Tuesday, May 23, 2006

Postals de Brasil 3


Eu, junto com minha mãe, a avó da Gabi e algumas crianças da família.

Monday, May 15, 2006

El fin del tripartito (de Catalunya)

A pesar de la irresponsabilidad e inmadurez política demostrada por Esquerra Republicana de Catalunya desde el inicio de la legislatura, quién ha tumbado al gobierno tripartito de Catalunya ha sido el presidente Zapatero. Su pacto con CiU se entiende: nada más comprensible que querer alejarse de un socio como ERC. Pero en ese movimiento, Zapatero ha sido autor de una doble traición: ha traicionado a los delegados del PSC que le eligieron secretario general del partido, y ha traicionado a los votantes del PSC-PSOE que decidieron a su favor, con una enorme movimentación en Catalunya, las elecciones de marzo de 2004. Pero la víctima de Zapatero no es sólo el PSC. Después de 23 años de gobierno nacionalista de derechas, Catalunya merecía poder llevar adelante, por primera vez en mucho tiempo, la experiencia de un gobierno progresista con un proyecto nuevo para Catalunya y para España.

Thursday, May 04, 2006

Instal·lació

A la Usina do Gasômetro hi ha una instal·lació que consisteix en la novel·la Rayuela escampada sobre tres grans parets blanques. Cada doble pàgina ha estat emmarcada de manera senzilla i convertida en un quadre, i els quadres estan penjats en columnes, algunes perfectes, altres incompletes o trencades, que mantenen un ordre de lectura vertical. A moltes pàgines ha desaparegut tot el text: només queda el número de pàgina, o el número del capítol, o l’enviament al capítol següent (Rayuela té un possible ordre de lectura no linial). A moltes altres han desaparegut tots els paràgrafs menys un, o ha desaparegut tot, menys una frase. Hi ha fragments de diàlegs i hi ha frases que han perdut paraules (alguns noms) però mantenen el sentit. El resultat, una manera més de llegir Rayuela: una caminada de mitja hora per les seves pàgines, amb descobriments a cada dues o tres cantonades, que reprodueix el deambular dels personatges de la novel·la pels carrers de París.


Nota: Un bon amic i lector em mostra el seu disgust per l’últim post i el post sobre l’Espanyol. Bé, felicito el Bar$a pel títol de lliga, i li desitjo sort a París. Sobre la cançó de Renato Russo, potser faltava explicar el context. És del CD A tempestade, de 1996. Renato Russo va saber que era portador del virus de la sida l’any 1991, i va morir el mateix any 96 (tot i que A tempestade no és el seu últim disc: en va deixar grabats tres més, un amb Legião Urbana i dos en solitari). El problema del que parla a la cançó (“hoje eu não estava nada bem”), per tant, no era menor, i la tempesta, una cosa tan simple, del que el distreia era de saber que s’estava morint.