El João Roberto era el millor de tots
El nostre Johnny era un paio legal
Tenia un Opala blau metal·litzat
Era el rei de les carreres a l’Ala Sud de la ciutat
I a tot arreu
Quan agafava la guitarra
Conquistava les nenes
I tothom qui se’l mirava
Se sabia totes les de la Janis
De Led Zeppelin, dels Beatles i dels Rolling Stones
Però en els últims temps
Alguna cosa li va passar
El Johnny estava massa callat
Quasi ningú no se’n va adonar
Se'l veia amb un somriure estrany
Va programar una supercarrera pel cap de setmana
No seria al CASEB, ni al Llac Nord, ni a la UnB
Les màquines a punt, el ronc dels motors
La ciutat sencera es va posar en marxa
I el Johnny va dir:
"Vaig cap a la corba del Diable, a Sobradinho, veniu?"
I els motors van sortir a mil cap a la carretera de la mort
La carrera més gran que es va fer
L’únic que es va sentir va ser aquella explosió
I els troços de l’Opala blau del Johnny per terra
El dia següent va parlar el director:
"L’alumne Jõao Roberto ja no és entre nosaltres
Només tenia setze anys
Que això us serveixi de lliçó"
I a la sortida de classe, va ser estrany i bonic
Sentir tothom cantant fluixet
Strawberry Fields Forever
Strawberry Fields Forever
Avui, qui se'n recorda diu que no va ser el camió
Ni la corba fatal, ni aquella explosió
El Johnny era massa fera, no vacil·lava així
Diuen que tot va ser culpa d’un cor trencat
Un cor trencat... un cor trencat...
Bye, bye, bye Johnny. Johnny, bye, bye. Bye, bye Johnny
No comments:
Post a Comment