A la Usina do Gasômetro hi ha una instal·lació que consisteix en la novel·la Rayuela escampada sobre tres grans parets blanques. Cada doble pàgina ha estat emmarcada de manera senzilla i convertida en un quadre, i els quadres estan penjats en columnes, algunes perfectes, altres incompletes o trencades, que mantenen un ordre de lectura vertical. A moltes pàgines ha desaparegut tot el text: només queda el número de pàgina, o el número del capítol, o l’enviament al capítol següent (Rayuela té un possible ordre de lectura no linial). A moltes altres han desaparegut tots els paràgrafs menys un, o ha desaparegut tot, menys una frase. Hi ha fragments de diàlegs i hi ha frases que han perdut paraules (alguns noms) però mantenen el sentit. El resultat, una manera més de llegir Rayuela: una caminada de mitja hora per les seves pàgines, amb descobriments a cada dues o tres cantonades, que reprodueix el deambular dels personatges de la novel·la pels carrers de París.
Nota: Un bon amic i lector em mostra el seu disgust per l’últim post i el post sobre l’Espanyol. Bé, felicito el Bar$a pel títol de lliga, i li desitjo sort a París. Sobre la cançó de Renato Russo, potser faltava explicar el context. És del CD A tempestade, de 1996. Renato Russo va saber que era portador del virus de la sida l’any 1991, i va morir el mateix any 96 (tot i que A tempestade no és el seu últim disc: en va deixar grabats tres més, un amb Legião Urbana i dos en solitari). El problema del que parla a la cançó (“hoje eu não estava nada bem”), per tant, no era menor, i la tempesta, una cosa tan simple, del que el distreia era de saber que s’estava morint.
No comments:
Post a Comment