Com tothom sap / l’animal més intel·ligent / que existeix és el catxalot. / No va a la lluna perquè / només vol ser feliç / i (ho confesso) tampoc no té / dit gros. / Però només li cal sentir una vegada / la Novena de Beethoven, / o les obres completes de Lennon & / McCartney, / o l’Ulisses, / o els Elements de bibliologia, / perquè la seva ment computoplexa / ho emmagatzemi tot i ho reprodueixi nota per / nota, paraula per / paraula, en qualsevol moment, / durant la resta de la seva vida. "Professor Lilly, / vostè que és el més gran neurofisiologista / especialista en physeter macrocephalus, / qui és més intel·ligent: / l’home o el catxalot?" / "El catxalot, evidentment." / "Professor Lilly, / vostè que és igualment / especialista en / delphinus delphis, / qui és més intel·ligent, / l’home o el dofí?" / "Empaten. Però els astuts manierismes, / trucs i tretes del dofí / em duen a suposar / que el QI del dofí / és una mica superior. / Permeti’m que cridi", / continua el Dr. Lilly, / "la meva jove (i bonica) / assistent, la doctora / Margaret Howe, que va viure amb / un dofí anomenat Peter / durant dos anys i mig." / "La nostra vida sexual va ser un fracàs", / diu la Dra. Margaret, / "ell volia, / jo volia. / En Peter fins i tot va aprendre anglès, / però jo vaig agafar una pulmonia / al fons de la nostra fosca piscina, / i sense més ni més / vam acabar." / "Sigui com sigui", / diu el Dr. Lilly, / "la comunicació interespècies / ja és un fet."
(Ambre gris: Substància de consistència cerosa present en el tub digestiu dels catxalots i d'altres cetacis marins i emprada en perfumeria com a fixador i com a tintura.)
No comments:
Post a Comment