Sunday, November 27, 2005

If Tomorrow Never Comes

Apart de la Gabriela i, en la distància, la meva família, Renato Russo ha sigut un dels meus grans acompanyants durant aquests mesos. Com un amic. Aquesta és una cançó (molt coneguda) del seu CD de versions de cançons americanes. Aquests dies escolto el CD (The Stonewall Celebration Concert), i ahir un amic em va escriure dient que l'any que ve té el propòsit de fer exactament això.

Sometimes late at night
I lie awake and watch him sleeping
He's lost in peaceful dreams
So I turn out the lights and lay there in the dark

And the thought crosses my mind
If I never wake up in the morning
Would he ever doubt the way I feel
About him in my heart

If tomorrow never comes
Will he know how much I loved him
Did I try in every way to show him every day
That he's my only one

And if my time on earth were through
And he must face the world without me
Is the love I gave him in the past
Gonna be enough to last
If tomorrow never comes

'Cause I've lost loved ones in my life
Who never knew how much I loved them
Now I live with the regret
That my true feelings for them never were revealed

So I made a promise to myself
To say each day how much they mean to me
And avoid the circumstance
Where there's no second chance to tell them how I feel

So tell that someone that you love
Just what you're thinking of
If tomorrow never comes

(K. Blazy / G. Brooks)

Friday, November 25, 2005

Traduccions de Brasil 1 (Ambre gris, de Rubem Fonseca)

Com tothom sap / l’animal més intel·ligent / que existeix és el catxalot. / No va a la lluna perquè / només vol ser feliç / i (ho confesso) tampoc no té / dit gros. / Però només li cal sentir una vegada / la Novena de Beethoven, / o les obres completes de Lennon & / McCartney, / o l’Ulisses, / o els Elements de bibliologia, / perquè la seva ment computoplexa / ho emmagatzemi tot i ho reprodueixi nota per / nota, paraula per / paraula, en qualsevol moment, / durant la resta de la seva vida. "Professor Lilly, / vostè que és el més gran neurofisiologista / especialista en physeter macrocephalus, / qui és més intel·ligent: / l’home o el catxalot?" / "El catxalot, evidentment." / "Professor Lilly, / vostè que és igualment / especialista en / delphinus delphis, / qui és més intel·ligent, / l’home o el dofí?" / "Empaten. Però els astuts manierismes, / trucs i tretes del dofí / em duen a suposar / que el QI del dofí / és una mica superior. / Permeti’m que cridi", / continua el Dr. Lilly, / "la meva jove (i bonica) / assistent, la doctora / Margaret Howe, que va viure amb / un dofí anomenat Peter / durant dos anys i mig." / "La nostra vida sexual va ser un fracàs", / diu la Dra. Margaret, / "ell volia, / jo volia. / En Peter fins i tot va aprendre anglès, / però jo vaig agafar una pulmonia / al fons de la nostra fosca piscina, / i sense més ni més / vam acabar." / "Sigui com sigui", / diu el Dr. Lilly, / "la comunicació interespècies / ja és un fet."

(Ambre gris: Substància de consistència cerosa present en el tub digestiu dels catxalots i d'altres cetacis marins i emprada en perfumeria com a fixador i com a tintura.)

Monday, November 14, 2005

El día que me quieras i A Few Good Men

Avui estic una mica trist perquè ahir, a última hora (les 02:00!), la Gabriela i jo vam discutir. Però el cap de setmana en conjunt ha estat genial. Dissabte a la nit vam anar a un concert d'uns músics veterans, molt bons, que barrejaven clàssics del tango i de la samba tradicional. Tothom es va emocionar. I ahir vam anar amb el Pedro i el Leandro al Parc Farroupilha, que és una mena de Central Park, ple de gent els diumenges a la tarda. Vam xerrar asseguts a terra, vam prendre un suc de fruita. Després vam anar a l'estudi del pare del Pedro, que és director de cinema (abans d'arribar-hi van posar-nos una multa per saltar-nos un semàfor en vermell; ningú no el va veure). El Pedro, que és el millor amic de la Gabriela i va ser amb mi a Barcelona a l'agost, va voler aprofitar que el seu pare era a Rio per envair el seu estudi i ensenyar-nos la biblioteca i la videoteca. Vam jugar al Rummikub, vam escoltar música, vam menjar pizza i després vam veure una pel·lícula (A Few Good Men) com jo mai no havia fet, tots junts a l'habitació dels pares, escarxofats en butaques i damunt del llit, sense sabates. Va estar molt i molt bé. Va ser molt aconchegante (de "concha"), com diuen aquí.

Sunday, November 06, 2005

Carta al germà

Hola germà,

Bon estatut.

La veritat és que, en aquest dia de diumenge plujós, res no em plau més que seure davant l'urdinador i escriure. La meva rutina internàutica passa pel fulleig de les primeres pàgines d'El País, La Vanguardia, Le Monde i el New York Times, ciutadà informat com sóc (i sumali la lectura de la Folha de São Paulo; quin nom aquest), i la redacció d'algun email. Tu creguis o no, ara no t'anava a escriure a tu, perquè tinc desitjosos d'informació un sens nombre d'amics que fa temps que em van escriure. Però la família és la família.

Et puc donar la nutícia bomba a tu, germà. Bé, una notícia bomba és que el sexe va bé, per això no cal que pateixis. L'altra nutícia bomba és que tinc la reserva per turnar a la pàtria el dia 20 de desembre, en un vol d'Iberia que surt de la megalòpolis paulistana. Volia cumprar un vol d'anada, però el sabi que manegava l'Amadeus em va dir que era més barat anar i tornar, per lo que això és lu qui cumprat, pagant l'exorbitada xifra de 1.000 leuros perquè és temporada alta. La turnada al Brasil és pel 20 de gener, però es pot canviar per qualsevol data de febrer o març pagant 100 leuros més. Turnaré, i és clar que turnaré, sigui per continuar xuscant, sigui per assistir al Carnaval. Tu viatjaràs? Formaràs part de la cumitiva familiar que es proposa viatjar al Rio Grande quan comenci l'any? Aquí sereu tots molt benvinguts, i després hi ha la upció de visitar l'alegre i perillosa ciutat de Rio de Janeiru, o la trista i no tan perillosa ciutat de Buenos Aires.

Em preguntaves pel meu cutidià. El meu cutidià d'ahir va ser passar de la Gabriela, agafar un bus que em va portar a la zona pija de la ciutat, cumprar un llibre, llegir el diari, dinar, revelar unes fotos, visitar un centre comercial, fer un cafè en una terraça. Vaig cumprar una revista per a homes i la vulia "llegir", però vaig ser clitxat pel Fernando i la Mirna i una amiga australiana dels dos primers, sent que la Mirna és la germana de la Milena, nòvia del cunegut i admirat Jonas, germà de la Gabriela, i que casualment eren allà. Vam prendre el cafè tots quatre i vam xerrar. Vaig tornar al cau, vaig veure l'Espanyol-Athlètic en directe, i acte seguit em vaig pusar a treballar en el meu llibre. Dues hores i mitja. No és gens habitual. Vaig quedar satisfet, em vaig preparar un sandvitx, vaig veure la tela i vaig acabar de fullejar els diaris. Encabat encara vaig llegir unes pàgines de novel.la, i em vaig adurmir.

No et pensis que tots els dies són així. Els dies que no són dissabte ni diumenge surto de casa i agafo un taxi que em duu al bar, així viguritzu l'ecunumia i menteru de coses. Esmorzu i a les 10 sóc a Internet. Però entre setmana hi vaig per treballar. Tradueixo el que tinc per traduir, pagu per les dues hores i picu (poc, 2 leuros), i dino en un bufet, un o altre segons el dia. Després hi ha dies que em trobo amb la Gabriela i anem al cine o a fer un cafè, fins que ella se'n va a classe, a les sis (recumanu El jardiner cunstant). O hi ha dies que vaig a casa seva. O hi ha dies que continuu traduint. O hi ha dies que vaig al gimnàs. O als molts edificis que aquests mesos estan ocupats per la 5a Bienal d'Arts Visuals del Mercosul.

I així s'escorren els dies. Visc immers en la cultura brasilera a través dels diaris i les novel.les i les persones que trobu als bars i restaurants. I a través de la Gabriela i la seva gran família, és clar. Però l'altre dia pensava que aquí a Rio Grande do Sul, a diferència del nord-est (Cearà i Bahia), ningú se ma acustat per amistançar-se. Sí que m'han dit bunicu i "tu d'on ets", però no m'han dit vine amb mi aquesta nit o vine amb nosaltres a la platja. Tampoc no ho necessitu perquè estic molt bé. Numés és una cunstatació.

En fi, amic i germà estimat. Això és el que et puc explicar de mument.

Sempre teu i sota teu, com diu un amic meu,

Roger

PS: I deixa-li llegir els emails a la Nèlia, per Déu, qués la teva esposa.