Ahir vaig passar el dia amb el Ronaldo i la Rose. Vam passejar per les platges al matí i a la tarda, i al migdia vam anar a dinar a casa el Ronaldo. Tots dos viuen en faveles. O sigui que ha estat la meva primera incursió en el món dels qui no són de classe mitja-alta (Gabriela i tal, Porto Alegre) ni alta-para-allá-de-alta (Isabel i tal, Rio). Em va agradar poder-hi entrar. I em va agradar veure que no són com les pinten a les pel·lícules o als diaris; almenys, aquesta de Salvador no. L'entrada no es veu, no és una "entrada control·lada"; hi ha una transició suau entre el barri "normal" i la favela, que no és normal simplement perquè les cases són "il·legals". Però els carrers d'aquesta són, molts, asfaltats (hi ha, això sí, els típics carrerons estrets i empinats, de terra) i la casa del Ronaldo és, per dins (i, de fet, també per fora), com qualsevol altra, molt ben enrajolada (amb rajoles blanques), amoblada, amb una cuina equipada, aigua corrent, una TV enorme. Fins i tot té un estudi amb el sostre de fusta tipo parquet. Ah!, i el Ronaldo va treure de l'armariet de la sala copes de cava de les bones, flauta, per beure el cava que vaig portar! I això que encara hi ha gent que treu aquelles copes de teta! L'única "anormalitat" és que de l'últim esglaó de l'escala se salta directament a l'habitació del Ronaldo, és a dir, que no hi ha replà al primer pis.
El que em va agradar més va ser el més favelaire, la teulada. Vam sortir al terrat, on hi havia roba estesa, i el Ronaldo va recolzar una escala a la paret. L'escala no arribava a dalt de tot, però n'hi havia prou per pujar, i a dalt hi havia... no res, la teulada, amb una "barana" de l'alçada d'un maó pla, i una mena de caseta per a gos coberta amb uralita, amb ampolles buides a sota: el lloc on el Ronaldo, fins ara, s'estirava per llegir de dia o veure les estrelles a la nit. Diu que és el que trobarà més a faltar. Perquè ara la família es trasllada a un apartament normal d'un barri normal, prop de la favela però més a prop del mar, a cent metres de la platja. (Deu ser alló que els "científics" anomenen mobilitat inter-no-sé-què, cosa bona; però el Ronaldo no se'n vol anar.) I la vista, la vista era el més impactant: des d'allà es veia tota la favela, el laberint de cases i terrats de diferents nivells, molts em construcció, la majoria d'habitants intentant afegir un pis a la casa. Es podia saltar de terrat en terrat...
Vaig fer un dibuix de la casa al Moleskine, però dibuixo molt malament. La família va ser molt atenta, i el dinar molt bo: crancs de pica-pica (i el meu pernil) i després feijão, arròs i una carn amb un sofregit de pebrots (!).
L'important és que em va canviar la idea que tenia de les faveles: llocs on tothom treballa pels narcotraficants o com a cambrers o dones de fer feina a les cases dels barris rics. El Ronaldo i la Rose són universitaris... Ell estudia radiologia i ella museologia.
No comments:
Post a Comment