Hoje é um bom dia para postar estas imagens do 11 de fevereiro, quando, antes de ir almoçar com meus amigos (era o meu aniversário, daí o capacete: o Uri me levou em moto, se não não ia chegar a tempo), fomos ao estádio de Cornellà-El Prat assistir ao jogo do Espanyol contra o Zaragoza. Quis levar o Uri e, sobretudo, meu pai, que não gosta muito de ir porque sempre sofre, e esse dia perdemos, e fiquei triste por meu pai (ainda mais porque o Espanyol ganhou os outros três jogos aos que assisti esses dois meses passados em Barcelona). Hoje é um bom dia porque acabei de assistir, pela internet (às 8h da manhã, meio-dia em Barcelona; as gurias aqui do albergue ficaram surpresas de que acordasse tão cedo :), à vitória por 5-1 contra o Rayo Vallecano, importante depois da derrota da semana passada contra o Real Madrid (5-0). Estamos de novo na luta para jogar na Europa o ano que vem.
Na primeira foto, o Uri e eu diante da estátua recém inaugurada do falecido Dani Jarque, nosso capitão. Na segunda, a camiseta que Iniesta mostrou quando fez o gol que deu o título a Espanha na final da Copa de 2010 (presente de Iniesta ao Espanyol); já escrevi aqui que essa é a memória que guardarei para sempre dessa Copa. Na terceira, uma torcedora.
5 comments:
grande!!!! Però no sé às per què no enganxo mai aquests partits al camp!!!!!
Els enganxaries si hi anessis més sovint. I recorda que som el RCD Espanyol, no el Farsa, i moltes vegades perdem. Però, com demana la Curva Jove, no per això hem de criticar l'equip. Som com el Betis, equip germà: con el Espanyol man que pierda. Dit això, aquest any anem a Europa. Pensa que avui hem fet un partidàs sense el Weiss, l'Alvarito, el Cristian (i el Thievy i el Pandiani). Quan torni el jefe Cristian, i si no és torna a trencar el gran Sergio García, veurem molts partits com el d'avui.
I parlant de gran: gran Steve McQueen, ahir vaig veure Shame, no te la perdis. Deies que el vídeo art no és art? Era conya, no? Aquesta peli dóna una lliçó a molts directors de cinema tradicionals. Perquè, a part de ser bona (tema, argument, actors) és cinematogràfica, o cinemàtica, que és el que el cine ha de ser en primer lloc, perquè és allò que té de més propi. Aquí les imatges expliquen la major part de la història, com en les pelis del Gus Van Sant. Que n'aprengui el teu estimat Woody Allen, que fa pelis com podria fer obres de teatre.
Mira't aquesta escena de seducció sense paraules al metro de Nova York:
http://www.youtube.com/watch?v=afYwRO3aJYw&feature=youtube_gdata_player
M'he equivoca't, aquesta és la part final de l'escena. Abans que ella creui les cames hi ha tres minuts de només mirades (l'escena sencera no és a youtube), un eye contact amb més contact del que et puguis imaginar.
Si, Shame! A veure, té un trailer de trencar la respiració.
De la meva part, A separação, una aula de guió, de dialegs i de Iran Contemporáni.
Mare de Zeus, quina peli!
la miraré (la peli, vull dir, no l'escena) però no entraré a analitzar la teva ràbia absyrda anti woody, sobretot perquè crec que ve en part de l'almodóvar... jejeje
I sí, el sergio garcía és molt necessari, jo ja hodeia...
Post a Comment