Monday, June 25, 2012

Perguntas repetidas

Mais ouvidas nestes últimos anos, por ordem:

1. Crédito ou débito?

2. Açúcar ou adoçante?

3. Com ou sem gás?

4. De Barcelona? E o que tu tá fazendo em Porto Alegre???


Crédito, açúcar, sem, foi por amor.

9 comments:

uri said...

JAJAJA!!!! que bo!!!!

Llàstima que la última pregunta fa temps que va deixar de tenir sentit... i cada vegada va a pitjor!!!

Si et quedes gaire més la següent pregunta serà:

5.- Seguro que vocé quer voltar?!?!?!?!

JAJAJAJA

Roger said...

Eis parte da questão. Agora não é hora de voltar. Però per molts anys no ho serà...

優次 (Yuji) said...

A mi, la 1 també em va agafar de sorpresa quan vaig anar a viure sol. Perquè abans els pares mai no em deixaven fer servir la targeta...
La 3 serà perquè quan es demana una aigua a Catalunya, lo normal és que sigui carbonatada, no? xD
La 4, suposo que perquè a molta gent els hi fa il.lusió sortir d'aquí... Jo el que vull són vacances de tanta violència al carrer, i sobretot del "jeitinho brasileiro", que ja estic fins als collons amb tanta "malandragem" si és que m'entens ;)

Roger said...

3) No, lo normal és que sigui sense gas. Si la vols amb gas, ho has de dir. ("Un Vichy Catalan", si us plau!; o "una Perrier!", si ets o estàs en un lloc pijo.)

4) Menyspreen Porto Alegre i idealitzen Barcelona, crec. T'entenc... No l'he patit gaire, jo. He patit altres coses, típiques de persones xungues de tots els països i de tots els colors, no específiques brasileres.

優次 (Yuji) said...

4) No sé com és la gent al sud. Aquí, Déu n'hi dó! Ja sé que no està pas bé fer generalitzacions, però a la meva classe som 100, i d'aquests puc comptar als dits (i potser no arribo ni a 5!!) els que he vist actuar sempre de manera honesta. La resta, n'hi ha que es deixen corrompre dins una situació o altra segons la conveniència, i d'altres, més sovint del que em sembla que és acceptable. Tenen molta barra i en parlen sense cap culpa com si fos la cosa més natural del món. El que més em fot és que gairebé sempre perquè algú tregui profit d'una situació, n'hi ha d'altres que hi sortiran perdent o que estaran en desigualtat. Ja sé que no sóc ningú per jutjar-ho... Però és que em cansa, i llavors comences a repensar els teus valors. Al passat, jo també he intentat d'actuar així (com totes les altres coses que feia, només per aparentar), i no vaig poder. Ja sé que de gent així n'hi ha pertot, però vull creure qu eencara queden al món llocs on això no passa de manera tan generalitzada... No dic pas que no falli mai, però ho intento, almenys. No sé si acabo d'explicar-me, i si em repeteixo. Ja deia la cançó d'un grup que solia escoltar al temps de la secundària, i que un amic em va repetir una vegada: nice guys finish last...

Roger said...

Yuji, t'expliques molt bé i és trist el que dius. No actuïs com ells, si pots. Queda't amb els cinc nice guys. Més que un comment, això podria ser un post. Podries enviar-lo a algunes facultats del país.

Últimament he pensat en aquestes coses. Pensava que els alumnes només embogien a la post-graduació, però pel que dius a la llicenciatura és igual i és així en gran part del país... A la meva facultat (parlo de Barcelona) no passava. Els alumnes no competíem, estudiàvem i prou (i ens divertíem, etc., això sí). I aquesta competència deshonesta tampoc no existia entre els professors. Els alumnes érem "legais" suposo que perquè tots teníem objectius profissionals diferents (o encara no en teníem), i tampoc no hi havia ningú que pensés quedar-se a la universitat (l'"academia"...). I els professors ho eren, això ho tinc clar, perquè la seva feina a la universitat només era un afegit a les seves professions com a historiadors, filòsofs, escriptors, editors, etc. Ningú posava entrebancs a ningú en la carrera acadèmica perquè, simplement, no era cap carrera. Potser el problema al Brasil són els acadèmics professionals (i els "aspirants a"). Com a la política ho són els polítics professionals. La gent deu veure en la universitat un fi, un lloc on instal.lar-se, i no un mitjà per transmetre coneixements adquirits on sigui.

優次 (Yuji) said...

Ja, el que passa és que aquí tot són notes. Si tens bones notes, et donen una beca si t'apuntes a algun projecte de recerca ("Iniciació Científica", se'n diu). Si suspens, perds la beca. Si suspens, les teves possibilitats d'aconseguir un intercanvi en alguna universitat de l'exterior també baixen vertiginosament. A tot això se li diu "mèrit acadèmic". No dic que els que fan xuletes no se'n sortirien sense, perquè un que no té ni idea amb xuletes tampoc no arriba enlloc. Aquesta gent, sense xuletes aprovaria, però el que dic és que he vist gent que tenia una mitjana molt alta, i per tal de mantindre-la també copiaven. Qualsevol que llegeixi això podria dir que només em queixo perquè les meves notes són dolentes, però jo i tothom que em coneix sap de sobres que he triat malament la carrera i que les mates no em tiren gens (tothom diu que exagero, però només ho entenen els que m'han intentat mai explicar alguna cosa xD).
Ara pel que fa els professors, és complicadíssim. N'hi ha que només són professors perquè se'ls obliga, ja que el seu únic interés són els seus projectes de recerca. I és molt còmode ser profe a una universitat pública: ningú no t'acomia per donar una classe dolenta, i pots fer les teves recerques (em sembla haver llegit alguna vegada que aquí un recercador ha de publicar moltíssim menys del que se'ls exigeix a un recercadors als EUA) i cobres per això, pots viatjar als congressos amb despeses pagades i tot, tens vacances, no tens cap... I ja et dic, els bons profes, els que de debò es preocupen de transmetre coneixements, són una minoria. La majoria es deu pensar que si un va aprovar el vestibular, llavors té plenes condicions d'espavilar-se (i cadascú que interpreti el significat d' "espavilar-se" a la seva manera). I aquest és, potser, el diferencial dels alumnes de les unis públiques, que han d'espavilar-se molts cops, i a la feina, si mai cal, ja sabran trobar la resposta per ells mateixos. Educació de qualitat, sí senyor! Però no pas perquè estudiïn a importants centres de recerca i tecnologia, o perquè tinguin com a professors importants recercaires, sinó perquè han après a aprendre.
I ja saps, al món acadèmic la gent no sempre és "legal" (en el sentit castellà/català, pas en el sentit brasiler) o rigurosa/seriosa. Hi abunden les "xapuces" (o més ben dit, les "gambiarras"), però shh, que ningú no ho sàpiga!
I perdona que et parli de coses dolentes del Brasil quan tu, el que més necessites, és desconnectar-te'n una miqueta... :D
Jo ara me'n vaig a estudiar, que tinc recuperacions la setmana que ve :(

優次 (Yuji) said...

Ah, val a dir que hi ha moltíssima gent que em va ajudar, i em segueix ajudant. No sé si m'explico. No són individualistes; els amics són amics, malgrat els defectes, i ens ajudem. Però això no treu que aquests no siguin sempre "legals". Potser em contradic?

Roger said...

Gràcies, Yuji! Un dia escriuré una novel.la sobre el món universitari. Et demanaré ajuda!