"Benvolgut senyor,
He rebut l'escrit de suport que em va fer arribar i vull, en primer lloc, agrair-li ben sincerament les seves paraules, alhora que em permeto fer-li avinents algunes consideracions sobre la meva decisió de no optar a la reelecció com a president de la Generalitat de Catalunya.
Ha estat una decisió sobtada, sense premeditació, forçada bàsicament per les meves discrepàncies amb el senyor Montilla. Es creu Déu, el tio. Jo ja dubtava d'ell des de feia temps, d'ençà un dia que estant a Rupià va anar al lavabo i em va deixar un palomino. Durant aquell sopar, em va intentar posar xinxetes a la cadira no sé quantes vegades.
Jo vaig pensar que eren coses de nens i no li vaig donar més importància. Però el dilluns següent, a Palau, el vaig enganxar imitant-me en una entrevista per a la COPE. De seguida li vaig explicar tot al Tete, però mai no hauria pensat que seria ell, el meu tete, qui em deixaria tancat al lavabo de Palau mentre es feia la reunió famosa entre en Mas i en Zapatero. Que cabró! No et pots fiar ni del teu germà. Després també em vaig assabentar que m'amagava les notes de la gent que em trucava des de feia mesos, i que tenia un afer amb el senyor Iceta. Això sí, el que més em va doldre va ser que la Manuela i la Montserrat dinessin amb la Diana per explicar-li que tots tres feiem cada dijous un trio.
En fi, com pots veure el buit que em van fer va ser total, i per tant em vaig veure forçat a renunciar al càrrec. Tants anys i tanta suor per res.
Et ben prometo que no saben com l'han cagat els del partit. Es pensen que faran alguna cosa, pobrets. Però si el Pepe, pobre, és més avorrit que la meva iaia llegint els poemes de l'avi! Volen la sociovergència, il·lusos. Això sí, ara estic tranquil. Ara he vist quin peu calça la gent. I tots aquells que m'han traït, el proper 1 de novembre veuran com els enculen.
I és per això que, en el fons, estic content d'aquesta forçada decisió, perquè per primera vegada a la vida podré votar el partit que més m'agrada, podré votar Convergència i Unió.
Jo vaig pensar que eren coses de nens i no li vaig donar més importància. Però el dilluns següent, a Palau, el vaig enganxar imitant-me en una entrevista per a la COPE. De seguida li vaig explicar tot al Tete, però mai no hauria pensat que seria ell, el meu tete, qui em deixaria tancat al lavabo de Palau mentre es feia la reunió famosa entre en Mas i en Zapatero. Que cabró! No et pots fiar ni del teu germà. Després també em vaig assabentar que m'amagava les notes de la gent que em trucava des de feia mesos, i que tenia un afer amb el senyor Iceta. Això sí, el que més em va doldre va ser que la Manuela i la Montserrat dinessin amb la Diana per explicar-li que tots tres feiem cada dijous un trio.
En fi, com pots veure el buit que em van fer va ser total, i per tant em vaig veure forçat a renunciar al càrrec. Tants anys i tanta suor per res.
Et ben prometo que no saben com l'han cagat els del partit. Es pensen que faran alguna cosa, pobrets. Però si el Pepe, pobre, és més avorrit que la meva iaia llegint els poemes de l'avi! Volen la sociovergència, il·lusos. Això sí, ara estic tranquil. Ara he vist quin peu calça la gent. I tots aquells que m'han traït, el proper 1 de novembre veuran com els enculen.
I és per això que, en el fons, estic content d'aquesta forçada decisió, perquè per primera vegada a la vida podré votar el partit que més m'agrada, podré votar Convergència i Unió.
Molt agraït per la teva missiva de suport,
Pasqual Maragall"
Pasqual Maragall"
No comments:
Post a Comment