Feia temps que no llegia el blog de Riverbend, una noia que escriu des de Bagdad. El seu epígraf és magnífic, i em recorda la cançó Clarisse, que vaig traduir l'altre dia (malament): ... I'll meet you 'round the bend my friend, where hearts can heal and souls can mend... A l'últim post, del dia 5 de novembre, diu que "Irak has not been this bad in decades". Cada dia surt als diaris el nombre de morts del dia anterior, i cada vegada és més alt, però ja no ens hi fixem. Riverbend diu que, comparat amb ara, el mes de març de 2003 va ser "a honeymoon". I jo recordo molt bé aquell 15 de febrer del mateix any (dia en què vaig deixar de fumar!), quan un milió i mig de persones vam omplir els carrers de Barcelona per manifestar-nos contra l'inici d'aquella guerra (i molts milions de persones es manifestaven a altres ciutats). (Recordo, també, les mirades condescendents de persones que no ho van fer.) Nosaltres, ciutadans, sabíem què passaria, com acabaria tot si arribava a començar; i resulta que els qui manaven no. Ara, a Espanya, la gent s'exclama pels casos de corrupció immobiliària (que, com sempre, la dreta nega), però poca gent parla dels morts a l'Iraq. En fi. Jo només volia subscriure l'opinió que Josep Fontana, historiador i professor meu a la facultat d'Humanitats de l'UPF, manifestava fa pocs dies a El Periódico. Fontana deia que aquell senyor que manava a Espanya (no escriuré el seu nom al meu blog) hauria de ser processat, que algú l'hauria de dur als tribunals. Va mentir a tots els ciutadans i va dur el país a la guerra, i és increïble que quedi impune.
______
Ara, al bar, mentre esmorzava, acabo de xerrar amb una cambrera veneçolana. Aquesta és la Barcelona que m'agrada.
No comments:
Post a Comment