Monday, July 11, 2011

Postals de Catalunya per als amics de Brasil


















Escamarlans (del Mediterrani) amb ceba (fets per la mare per al fill pròdig). En castellà, cigalas acebolladas. "Cigala" també es pot dir, en català. Recordo un conte del Quim Monzó; un conte que passa tot en un llit i en què la dona (nua) no para de dir a l'home (nu): "Com m'agrada la teva cigala!". Ho diu amb tanta passió i insistència, i mirant-se-la amb tanta golafreria, que l'home, primer molt ple de si mateix, acaba sentint-se menyspreat i amb enveja... d'això, de la seva pròpia cigala.


























Típic de casa meva. Migdiada en família (l'àvia, el seu fill i un dels fills del seu fill). (No són mandrosos, treballen molt, és oci creatiu.)





















Típic de Catalunya (per als qui em pregunten què no m'agrada del meu país, aquest és un exemple entre molts): "normalització" lingüística. El carrer és a la vora del mar, a Sant Feliu de Guíxols. (Quan trobi la placa del carrer "Joan Lennon", o similar, també la fotografiaré.)





















Això no és típic de Catalunya, però és molt bo: pop a la gallega, d'un restaurant de S'Agaró. S'Agaró no se sap ben bé què és: uns carrers (quins, no ho sé) pertanyen al poble de Sant Feliu i uns altres, al de Platja d'Aro. Baix Empordà, en qualsevol cas; Costa Brava. (Vaig fer la foto una mica tard, els comensals anaven per feina, el "plat" de fusta ple hauria quedat més bonic.)





















Casetes dels Antics Banys (ara, Nous) de S'Agaró. N'hi ha una bona filera, però jo no he entrat mai en cap (ni sol ni acompanyat). 

No comments: