Piruletes del RCD Espanyol de Barcelona, a la pastisseria Nacha, Avinguda de Sarrià, Barcelona.
Coca-coles catalanes. A l'esquerra, un Cristóbal Colón amb mal de cap, que no sap ben bé en quina direcció apuntar l'índex; al centre, un romà plorant a les ruïnes d'Empúries; a la dreta, la Sagrada Família.
Una crema catalana de debò. Aquesta és d'un restaurant de S'Agaró.
La mateixa crema catalana amb la capa fina i uniforme de sucre ja trencada. Nota: a la propera reunió de l'Ambaixada de Catalunya a Porto Alegre se servirà una crema catalana preparada per l'il·lustríssim senyor Ambaixador. Tothom hi és convidat. Caldrà xiuxiuejar un vers en català a l'intèrfon (només un vers, no un poema sencer), com a contrasenya per poder entrar. Per exemple: "Jo prenc entre mes mans la nua criatura" (Carles Riba), o "car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase" (Pere Quart).
Uns versos folklòrics catalans. Similars a "tristeza não tem fim, felicidade sim" o a "es tan corto el amor, y es tan largo el olvido".
Estat actual de les obres de la Sagrada Família, tot passant amb el cotxe. Nau central ja coberta, olé!
Festa a casa la Mar i el David. Retrobar la Mar (després de cinc anys!) ha estat una de les coses més boniques que m'han passat aquest darrer mes (la Mar, dissenyadora gràfica, va treballar molt amb mi quan jo feia d'editor).
La família de la Mar (i la mateixa Mar, és clar) és gallega, i alguns familiars i amics seus són percebeiros (i percebeiras!). La festa, a part de per reunir un grupet d'amics, era per tastar els percebes envasats i el paté de percebe de la marca 27 percebeir@s. La Mar ha dissenyat les etiquetes i el packaging. Vam provar els "percebes al natural con uña", els "percebes al natural sin uña" i el "paté de percebe" (només va faltar el "paté de percebe con algas exóticas", que provarem per Nadal). I moltes més delícies (salmó, pernil ibèric, taula de formatges, vi gallec) que la Mar va preparar.
Lobos de mar: Uri, Rous, Betina, Marc.
Lobo de mar. (Al timón, qué miedo!) Jo vaig fer snorkel, perquè sóc miop i no faig servir lentilles, i perquè no volia que m'explotessin els pulmons; ells van fer submarinisme de veritat (però van veure menys peixos que jo: el Mediterrani s'està despoblant...).
PS nostalgico-musical: Aquests últims dies m'ha donat per cantar uns versos, "si lo que vas a decir no es más bello que el silencio, no lo vayas a decir", que sabia que eren de El Último de la Fila però no recordava de quina cançó. La cançó, dels anys 80, és "Cuando el mar te tenga". El Último de la Fila agradaven molt a l'Inma, una companya de l'institut, va ser a través d'ella que els vaig conèixer. Si l'Uri, que és de viatge, fos aquí, li preguntaria si els versos són del Tao. Podrien ser-ho, o podrien ser àrabs.
Vuela al viento espuma del mar, / vuela al viento y vuélvelo a volar. / Mezcla el mundo, ruge mistral, / mezcla el mundo y mézclanos con él. / Ahórrate esas palabras de amor / que nadie va a comprender, / ni tan sólo yo. / Si lo que vas a decir no es más bello que el silencio, / no lo vayas a decir. / Que hable el mundo y calle el hombre, / calle el hombre y vuélvase a callar. / Mezcla el mundo, ruge mistral, / mezcla el mundo y mézclanos con él. / Ruge mistral, vuélvenos locos de atar / y con tu antiguo furor / llévate a aquel que ose hablar. / Mientras todos duerman te amaré. / Cuando todos hablen huiré. / Lejos, muy lejos, en silencio. / Lejos, muy lejos, en silencio. / Cuando el bosque te hable te hablaré. / Cuando el mar te tenga te tendré. / Murmullo de una oración / minúscula y dulce. / Murmullo de tu respiración / al despertar. / Ruge mistral, medio dios, / llévate el mundo de aquí, / peina la espuma del mar / y llévanos muy lejos, muy lejos.
No comments:
Post a Comment