O meu peito é do contra

(...) La primera nit va ser una mica agobiant, perquè vam estar molta estona esperant uns amics de la Rose i el Ronaldo que no apareixien, i perquè la música era bastant desastre, axé, una música de Carnaval molt hortera que és la que agrada més a la majoria (l'equivalent a una música de festa major). Això era al circuit de la platja. Hi ha tres circuits, el de la platja i dos al centre històric. Al centre històric, ahir, va ser molt diferent. És un Carnaval més autèntic, més tradicional i amb gent de totes les edats. I la música que predomina és la samba, amb això està tot dit. Vaig estar "sambando" sense parar tres o quatre hores, i anàvem movent-nos d'una plaça a una altra quan els concerts s'acabaven. Els nens petits són els que ballen millor, jo els hi mirava els peus i els intentava imitar. I també hi havia parelles de gent gran, els homes vestits de blanc i amb barrets panamà. I ties molt espectaculars, és clar. A elles també les intentava imitar. I gent que no ballava, només es morrejava. La primera nit, abans de sortir, vaig estar a casa de la Rose, vaig conèixer les seves germanes. (...) Em van regalar un munt de llibres (el Ronaldo treballa en una llibreria) i un collar amb centenes de pedretes molt petites i de tots colors que representen tots els orixàs, els déus del candomblé. I avui tornarem al circuit de la platja perquè passen els "trios elétricos" (camions) del Gilberto Gil, el Carlinhos Brown, la Daniela Mercury i altres. Nosaltres som "pipoca" (palomitas): no paguem, veiem els camions passar des de les bandes, amb la gent del poble, el "povão". Els qui paguen porten uns petos de colors i acompanyen els trios, ballant al darrere i al davant dels camions, dins unes cordes aguantades per "cordeiros", gent que vol seguir els trios però no pot pagar. I els qui paguen més (entre els quals hi ha els famosos) ho veuen tot des dels "camarotes", uns palcos que hi ha tot al llarg del circuit. Tot això de les cordes i aquesta exclusió dels pobres és molt criticat a Rio, on als "blocos" o grups que desfilen pel carrer s'hi pot apuntar tothom (al Sambódromo no: s'ha de pagar, i molt). Ser pipoca està molt bé. I al centre històric tots els concerts són gratuïts, i és on m'ho he passat més bé. Hi ha més opcions, gent més diversa. No ets a la vora del mar, però estàs envoltat dels colors i les esglesies de la meravellosa Bahia barroca.

A continuació, una samba del "carioquíssima" Aldir Blanc. Me la va enviar la Isabel, que també és carioquíssima, i li vaig prometre que la posaria al blog perquè els meus amics sabessin que el Carnaval de Rio també és popular, no consisteix només en les desfilades de les escoles de samba del Sambódromo.

Não põe corda no meu bloco nem vem com teu carro chefe

Não dá ordem ao pessoal

Não traz lema nem divisa que a gente não precisa

Que organizem nosso carnaval
Não sou candidato a nada, meu negócio é batucada

Mas meu coração não se conforma

O meu peito é do contra e por isso mete bronca

Nesse samba plataforma

Por um bloco que derrube esse coreto

Por passistas à vontade, que não dancem o minueto

Por um bloco sem bandeira ou fingimento

Que balance e abagunce o desfile e o julgamento

Por um bloco que aumente o movimento

Que sacuda e arrebente o cordão de isolamento