Wednesday, April 02, 2008

Cancer (a poem)

Cancer, that worst of words
How many members of how many families
That didn't speak to each other or look at each other's face
Has that only illness had the power
To reconcile, in all the world, all these years?

4 comments:

Anonymous said...

hey bro'

no vull posar-me en plan dramàtic-apocalíptic, però acabo de veure un docu de la terra i crec que el cancer som nosaltres.

that's it

Uri

Roger said...

Algunes persones no estarien d'acord, com ara el S#l# i Mrtn, o el tiet del Mariano Rjy. (Ho sento, és que no m'agrada escriure al blog els noms de segons qui. Per exemple: Az, Azn... No.)

Saps què feien (o fan) els mariners de Bahia, quan havien de dir el nom d'algun tipejo d'aquests? El deien i després escupien a terra, perquè no se'ls hi embrutés la boca. Però jo no puc escopir al blog. I menys amb l'ordinador nou. :)

Roger said...

El meu germà Ramon em supera (en els dos sentits):

Ei ei ei,
aquest poemilla una mica agafat pels pèls...
jo uría dit:


Ai! Cancer dels collons
Només veure't a l'horòscop
i ja em cago de por.
Ai Cancer dels pebrots!
que actúes com li van fer a Samsó
Ai Cancer malparit!
Que no pares
ni de nit
Ai Cancer Malgirbat
quants amics t'has emportat.


Més o menys aniria així.
Pilles la idea?

Anonymous said...

u sigui..., com torni a llegir o escoltar l'uri en plan catastrofista parlant del canvi climàtic, juro que em faré una banyera per cada paraula seva... normalment les paranoies li duren un temps ( que d'altra banda, això li permetria una visita satisfactòria a un lloc...)però és que ja no puc més. Per què no te la peles més? Apocalíptic, més que apocalíptic!