Monday, March 07, 2011

Butlletí Oficial de l'Ambaixada de Catalunya a Porto Alegre, 07/03/11

Reunits el passat 5 de març de 2011 a casa l'Excel·lentíssim Ambaixador de Catalunya a Porto Alegre, el Senyor Ambaixador i el Secretari de l'Ambaixada vam acordar el següent, que recollim i fem públic en aquest butlletí.

  • Que en el nou any laboral que comença el proper 15 de març queda obert el període d'inscripció per participar a les reunions de l'Ambaixada i a les seves nombroses activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes. L'Ambaixada convida, especialment, persones del sexe femení, que hauran de presentar el seu CV. (A l'Ambaixada, fins ara, tots som homes - gentlemen.) Per participar a les reunions i activitats no cal tenir experiència prèvia en la llengua (a l'Ambaixada sovint es parla anglès). Per tant, tampoc no és imperatiu presentar cap CV.
  • Ja no hi ha crisi interna sobre el posicionament de l'Ambaixada en relació amb la crisi actual al món àrab, que de Tunísia es va estendre a Egipte, Líbia i un reguitzell de països més. La posició de l'Ambaixada és ferma però no radical, i demana una mediació entre les parts implicades en el conflicte, en pro de l'equilibri i l'harmonia, a través del diàleg, la tolerància i l'establiment d'acords. 
  • La vella nova casa del Senyor Ambaixador, reformada, fa goig. La decoració és refinada i el cafè és excel·lent, així com les atencions que el propietari dispensa a tots els seus convidats. Pel que fa a les seus de l'Ambaixada a la ciutat de Porto Alegre, fins ara escampades per diversos bars, l'Ambaixador continua lluitant per trobar un espai ampli i propi (com lluita la mateixa Catalunya des de fa segles, val a dir).
  • L'Ambaixada de Catalunya vol donar la benvinguda a la nova Presidenta de la República Federativa do Brasil, l'Honorabilíssima Dilma Vana Rousseff, i desitjar-li un govern ple d'èxits i realitzacions. I no cal dir que accepta la seva voluntat de ser anomenada "Presidenta", i no "Presidente" (encara que certs mitjans conservadors li retreguin un suposat feminisme i una interpretació sui generis, mai més ben dit, de les regles gramaticals del portuguès).
  • L'Ambaixada obre places per a un proper viatge cultural per la Catalunya romànica i la Catalunya gòtica, amb escapades a les costes Brava o Daurada (temps d'oci). Haurien de formar-se dos grups de 15 persones. L'Ambaixador nega que les agències de viatges ofereixin promocions 15+1. (El Secretari, titllat de desconfiat pel Sr. Ambaixador, respon que fa la seva feina i ha de vetllar per la transparència de totes les activitats de l'Ambaixada. Es produeix un moment tens en la reunió.)  
  • L'Ambaixador expressa el seu desencís, gairebé enuig, pel fet d'encara no haver estat rebut pel rector de la Pontifícia Universidade Católica do Rio Grande do Sul, el Sr. Joaquim Clotet, nascut a Catalunya però fins ara absolutament desentès de les activitats de l'Ambaixada. Una implicació més gran, o fins i tot un simple reconeixement, facilitaria l'obtenció d'sponsorships, que ajudarien a eixugar el dèficit pressupostari de l'Ambaixada i alhora a programar noves activitats lúdico-culturals. Clar i català: VOLEM parlar amb el Sr. Clotet.
  • L'Ambaixada es mostra preocupada per la situació a la Xina. No obstant, no ha arribat a un posicionament clar derivat d'aquesta preocupació, persistent, com un mar de fons, a totes les ambaixades dels països occidentals.(Qüestió pendent.)
  • L'Ambaixada estableix com a possibles temes de debat per a les properes trobades culturals els següents:
  1. L'Empordà, terra de genis. Sobre l'efecte de la tramuntana, o vent del nord, en artistes universals d'aquesta comarca, com Salvador Dalí i altres. (Es produeix un intercanvi d'idees sobre si els genis estan tocats de l'ala i/o viceversa. El Sr. Ambaixador lamenta que no hi hagi, fins avui, cap estudi científic que demostri o no l'efecte trastornador de la tramuntana, però recorda un viatge per aquelles bandes en què ell mateix va sentir el cap "una mica ennuvolat". El Secretari afirma que a Ses Illes, on es coneix com a "es vent d'es nord" i bufa amb igual força, la tramuntana també ha creat genis, de la mida, ni més ni menys, de Miquel Barceló o Rafael Nadal. El Sr. Ambaixador i el Secretari es pregunten sobre la catalanitat dels habitants de Ses Illes. Tema per a un altre debat.)
  2. Sobre el col·laboracionisme de l'escriptor Josep Pla amb el règim franquista i la influència d'aquest passat tèrbol en la recepció posterior de l'obra del "primer entre tots els escriptors catalans" (també empordanès, però del Baix Empordà o, com ell preferia, Empordanet o Empordà petit). Es recomanen les lectures d'El quadern gris i d'articles planians sobre l'Orient Mitjà, com ara "Jueus i àrabs" (per parlar, també, de la crisi actual, i així "matar dos pájarus d'un tiru" - amb perdó pels castellanismes i la poc escaient expressió bel·licosa).
  3. Joan Manuel Serrat: traïdor a la llengua? Discussió de la contribució del "nano del Poble Sec" a la difusió de la música i la cultura catalanes arreu del món, i especialment a la seva estimada Amèrica Llatina. Acompanyada d'audicions de peces de la seva autoria (com "Penélope", "Fa vint anys que tinc vint anys" o "Mediterráneo") i de peces d'autoria de cantautors sempre fidels a la llengua, com Raimon ("Veles e vents", "Jo vinc d'un silenci", "Al vent") o Lluís Llach ("Laura", "Que tinguem sort", "País petit"). I, també, d'alguna cançó d'Albert Plà, cantautor d'una generació posterior, conegut per les lletres plenes d'obscenitats, que serveixi per a l'aprofundiment en la llengua dels nous membres de l'Ambaixada. 
  • Capítol de recomanacions literàries. El Sr. Ambaixador recomana als futurs membres de l'Ambaixada (i cedeix, en préstec, al Secretari) la lectura de la novel·la El tercer Reich, de Roberto Bolaño, català d'adopció ("Bolaño: català d'adopció?"). L'acció transcorre en un poblet de la Costa Brava, on dues parelles d'alemanys passen les vacances d'estiu fornicant, bevent i relacionant-se amb joves autòctons d'allò més estranys. (Breu intercanvi d'opinions sobre la possibilitat d'incloure un tercer viatge cultural als ja anunciats de la Catalunya romànica i la Catalunya gòtica. Un recorregut per les platges, hotels, bars i discoteques de la Costa Brava on l'eminent escriptor xilè va viure durant la seva dura i solitària joventut. "Seria més divertit", en opinió del Secretari.)
  • Finalment, per fer-se perdonar unes paraules dites sense pensar sobre Catalunya i enteses pel Sr. Ambaixador com a paraules "contra" Catalunya, i per això haver estat advertit (justament o no) d'un possible acomiadament, el Secretari s'ofereix a traduir qualsevol dels articles anteriors a la llengua que qualsevol lector desconeixedor del català desitgi (fins i tot al japonès). Per sobre de tot, com es desprèn del conjunt del butlletí i de la feina feta, l'Ambaixada treballa per a la bona entesa, el diàleg i les expressions d'afecte entre tots els pobles.

Porto Alegre, a 7 de març de 2011, el Secretari.

4 comments:

uri said...

ara t'has tornat nacionalista tu? nosé, nosé, potser t'ha girat el cap la tramuntana... jejeje. però si porteu 15 amigues brasilenyes a fer la ruta de la costa brava jo m'apunto per fer de cicerone...

Roger said...

Bé, no. El Senyor Ambaixador sap que sóc un exiliat voluntari. I no li amago que sóc un renegat. Però és un senyor molt divertit i un bon amic. I no em paga, però em dedica genials imitacions de Joan Capri i d'un pagès d'Olot.

Jo ja li vaig dir, que les rutes del romànic i del gòtic potser no atraurien gaire atenció... O ves a saber, potser sí. Aquí al Brasil no tenim pedres tan antigues. (I sempre pensant en el mateix, tu.) (Per cert, haig de fer un post sobre l'incitament a l'activitat sexual desenfrenada que, des de les institucions, es fa aquí durant el Carnaval :o)

Sergio Lulkin said...

Estimats sudits: excel.lent la feina del sr. Secretari Cardús. No tinc res a dir. Només, que els contraris al nostre nacionalisme binacional multipartidari ecosocialista deixen transparent les seves posicions i no pasará res. De les rutes turisticulturals, podem començar per Bars i vida nocturna, si cal. I després els barris més moguts de Barcelona amb escapadetes a les Costas. Ses Illes també fan part dels nostres recorreguts. A llavors, estem oberts per totes les possibilitat fins i tot una visita al Corte Ingles de la Diagonal. Un grup de noies començará a fer lista d´espera, tan sols sapiguen que el sr. Oriol ferá de Cicerone i el Sr. Emerson de guia táxi-móbil.
Firmat, Sergi Andreu

Roger said...

Gràcies, Sr. Ambaixador.

Al nacionalisme binacional multipartidari ecosocialista m'hi apunto.

Ja veig els cartells promocionals: una gran foto de l'Emerson en postura sexy i la frase "Vine a Catalunya, nena". No pot fallar. (El perill és que les noies es quedin a Barcelona perquè l'Emerson les porti al Tibidabo, en lloc de venir amb nosaltres a l'església de Ripoll.)

Ses Illes han de formar part de la ruta turística, i tant.

El Secretari.