Wednesday, May 25, 2011

Midnight in Paris, by Woody Allen

El meu germà Uri m'envia (gràcies per la primícia) una crítica al·lucinada sobre l'última pel·lícula del Woody Allen. Més que una crítica, és un ditirambe. Potser va anar al cine havent-se pres alguna cosa o potser té raó, però em costa de creure. (Jo et dono el benefici del dubte, Uri, però ets un exagerat. I el que dius sobre el món manifesta el teu Súnion Disorder.)

El tràiler:




La crítica:

Jo també tinc un mestre, però el meu no és un matasanos drugstore cowboy que ho arregla tot a pastillassos, sinó l'únic, el gran, el que ens queda, l'amic Woody Allen. Saps què? Amb aquest home passa una cosa ben curiosa de la que ja em vaig adonar fa onze anys quan feia un treball sobre ell a l'ESCAC (si algú no em creu, segur que encara podria trobar el treball on el meu jo del passat ho explica). El Woody Allen és possiblement l'únic mestre del cine contemporani nord-americà. Probablement sigui el director (i guionista i actor) no només més prolífic del panorama actual, sinó l'únic artista de veritat que queda en aquesta "indústria de merda" (després de la mort del Rohmer). Per molt que hagin fet bones pelis, ni l'Scorsese, ni el Coppola ni cap d'aquests li arriba al taló, per no dir que no he vist cap peli de cap director menor de 45 anys més moderna que les seves (antigues i actuals) des de fa almenys una dècada. I tot i així què fa la gent? Diu: "bueno, no està mal", "la típica peli del Woody Allen", "no és de les millors que ha fet", etc. I jo només puc plorar, tallar-me les venes o, simplement, ignorar que visc en un món estúpid i ignorant on ja no només no es valora la intel·ligència i l'art, sinó que no se saben apreciar ni quan es tenen davant dels nassos i escopint-te a la cara mentre t'estiren l'escrot. No diré més. Només que Midnight in Paris és sublim (i detesto aquesta paraula), tan sublim com els toros i els coloms que el Picasso dibuixava d'un sol traç, com les taques del Miró. Potser la majoria de la gent no ho entén (com no sap apreciar el mateix Picasso o altres), i el mestre ho sap. De fet la seva peli té aquest missatge clarament escrit en neó: que vivim en un món on l'art i la intel·ligència han mort per inanició, on la sensibilitat és allò que tenen les càmeres digitals i on ja ningú entén el més essencial, un món trist, inhumà, fred, desesperant de tan ple d'estupidesa. Malgrat tot, el mestre, com el Bogart, té una esperança (i ens intenta esperançar, perquè, a més de brillant, resulta ser ingenu i optimista), sempre li quedarà París. Potser sí que París és per a un new yorker com un oasi en el desert estúpid de Nord-amèrica. A mi, que sóc d'aquí, ja no em queda ni això...

10 comments:

uri said...

al·lucinada? no ho crec, potser sí, qui sap. Per mi no, més aviat, crec, he fet curt.

sempre de genolls i caminant d'esquena en honor al mestre...

PD.- estic segur que la peli dels p**** germans dardenne que s'ha tornat a emportar premi a cannes és incomparablement pitjor... per no parlar de la de l'Almodóvar... i el mestre va fora de concurs...

uri said...

Ah!!! i com torni a sentir un esnob criticar el mestre i defensar el Clint Eastwood no responc d mi!!!! (haurien de dedicar un any sencer de l'ESCAC només al mestre...)

he dit

Sergio Lulkin said...

Wow, traz aqui, deve ser genial, sou o fã número 7! Quero ser ator dele, será que virá fazer algo em Porto Alegre?

Roger said...

Uri, cuidadín. Que si el Mestre amb Majúscula llegeix el que li dius, t'enviarà a casa unes pastilletes que et faran veure obres mestres fins i tot en les pelis del Ventura Pons.

Ah, i Uri, Gerard: escriviu un capítol d'"Emerson" pel Sergi, que si no filmarà amb el Woody Allen, es tornarà worldwide famous i voldrà cobrar molt.

uri said...

ara entenc el que et passa a tu amb les pelis de l'almodóvar... és cosa del mestre, jejeje!!!!!

I pel que fa escriure un paper pel Sergio, farem el que podrem (però que consti que som lliurecreadors i no ens agraden els encàrrecs ;-), tot i que, si jo fos ell i vingués el mestre a buscar-me... no dubtaria ni un segon!!!!

PD.- mestre, amb majúscules o minúscules només n'hi ha un!!!! uri dixit

Roger said...

Ui, ara t'has passat. ;) Deixant de banda que JA podríeu haver escrit un paper pel Sérgio, t'has posat amb l'Almodóvar, i per aquí no hi passo.

Sobre l'Almodóvar: 1) Cada peli que fa és DIFERENT (no es pot dir el mateix del teu amic). 2) Cap peli del teu amic m'ha emocionat tant com Todo sobre mi madre. 3) Cap peli del teu amic m'ha fet riure tant (i el teu amic és especialista en fer riure) com Mujeres al borde de un ataque de nervios o Qué he hecho yo para merecer esto. I 4) l'Almodóvar retrata molt més bé les dones, en tota la seva diversitat i complexitat i profunditat, que el teu amic.

I sobre Midnight in Paris. Només he vist el trailer. És molt bonic, però és una mica spoiler, i m'atreveixo a dir el següent. En aquesta peli hi ha un jove escriptor sense inspiració. Aquest escriptor és a París amb la seva nòvia. La seva nòvia, aquesta rosseta tan maca, l'únic que vol és divertir-se, passar-s'ho bé a París. Coneixen un matrimoni, i l'home és un esnob estúpid i ridícul (que a la rosseta li cau bé, però a l'escriptor li provoca nàusees). Per fi l'escriptor decideix sortir i passar-s'ho bé (i la peli es torna un "cant a la vida"), i es lia amb una altra o altres. I fins i tot podria ser que la peli acabés amb ell reconeixen i dient algo com ara "You know?, I'm not an artist". I saps què? Tot això em resulta... MOLT ORIGINAL!!!

(Espero equivocar-me.)

Visca el Geni de La Mancha,

Roger

uri said...

jajaja!!!! si és que és tocar-te la loca de la mancha i saltes com un boig!!!! (potser això sí que li hauries de comentar al teu Mestre... per si indica algun problema...) a veure, anem a pams:

Sobre l'Almodóvar: 1) Cada peli que fa és DIFERENT (no es pot dir el mateix del teu amic)
Suposo que ho dius pel que tenen en comú "interiores", "bananas", "hannah y sus hermanas", "Matchpoint", "Manhattan" o "Todos dicen I love you"... entre taaaaantes altres (per no dir que el meu mestre porta quasi 40 pelis i el teu 16 o 17... veurem si aguanta el ritme sense repetir (argument vull dir, que personatges freaks ja n'ha repetit uns quants...)
2) Cap peli del teu amic m'ha emocionat tant com Todo sobre mi madre.
Això parla-ho amb el Mestre, aquí no et puc ajudar, tot i que si t'emociona una peli pq al final salven un nen amb SIDA per la cara (deixant anar la frase "lo ha eliminado" i quedant-se tan panxos), en plan Happy end (deus ex machina afegiria jo) no m'extranya que prefereixis el Pedro al Woody, perquè encaixes més en el perfil d'espectador ianqui...

3) Cap peli del teu amic m'ha fet riure tant (i el teu amic és especialista en fer riure) com Mujeres al borde de un ataque de nervios o Qué he hecho yo para merecer esto.
Sí, estimat bro', el meu amic és especialista en fer riure des de fa més de 40 anys i les seves pelis segueixen sent molt divertides avui en dia (les antigues i les actuals), però si et fa riure més "qué he hecho yo para merecer esto" que "Bananas" o "misterioso asesinato en Manhattan" (per no avorrir amb una llista infinita) no hi puc fer res, parla-ho amb tujasapsqui i no culpis el mestre del que no és culpa seva ;-) a veure si ara resultarà que totes les escenes mítiques que tothom recorda i que es posen d'exemple a tots els programes de cine quan es parla de comèdia (per no parlar dels llibres d'humor que té publicats) seràn un aperitiu al costat del taxista hortera!!!! seria interessant veure quantes escenes del W.A. entrarien en una recopilació d'escenes d'humor i quantes del P.A....

I 4) l'Almodóvar retrata molt més bé les dones, en tota la seva diversitat i complexitat i profunditat, que el teu amic.
És possible, sempre i quan siguin dones histèriques de l'espanya profunda. Malgrat tot l'Oscar, a la Pe, li van donar per la peli que va fer amb el mestre i no pas per les que ha fet amb l'almodóvar, jejeje

I sobre el trailer... (good guess, però...) t'equivoques. Però ves-la a veure que jo no et vull dir en què perquè no et vull "spoilar" res.

una abro'çada

uri

PD.- de Mestre només n'hi ha un i el tinc en paper maché al local de SP!!!!

uri said...

Ah sí!!! i "Todo sobre mi madre" es una peli obscurament facha... (per la moralina) un altre dia ho explico

Roger said...

Vale. Pues no contraataco perquè discutir sobre cinema és molt avorrit.

uri said...

jajaja!!! Uri 1 - Bro 0