Monday, May 09, 2011

Neurociência em casa

(From "The Possibilian", profile of David Eagleman written by Burkhard Bilger, The New Yorker, April, 25.) 

Querem fazer um experimento misterioso?

"Try this exercice. Go look in a mirror. Now move your eyes back and forth, so that you're looking at your left eye, then at your right eye, then at your left eye again. When your eyes shift from one position to the other, they take time to move and land on the other location. But here's the kicker: you never see your eyes move. Your eyes stare straight ahead. Where did the missing moments go?"

Are there missing moments?, eu me perguntei. E, com meu novo espírito científico, fui para o espelho fazer o experimento. No, my eyes didn't move. But, Eagleman was implying that they did. Então pensei em deixar o experimento para o dia seguinte, para um amigo olhar meus olhos enquanto o fazia. Só que, impaciente, não quis esperar, e meus neurônios me deram a solução: pega o iPhone e te filma, cabeça. Foi o que eu fiz. Não vou postar aqui o que a câmera viu. Podem fazer vocês mesmos.

"'What else are we missing?', Eagleman said."



PS: Este ejercicio es muy básico. En Barcelona, haré que mi hermano Uri sienta un miembro que no tiene (sin bromita sexual, OK?). Se va a cagar de miedo.

5 comments:

uri said...

qué cabrooooooooooooooonnn!!!!
Quin miembro que no tengo voy a sentir?!"?!?!?!?! Què significa això?!?!?!? cagumcony!!!! JO que frisava per fer l'experiment (tot i que no tinc iPhone) ara estic confús... Vull aclariments!!!!

PD.- Visca la física quàntica...

Roger said...

Pots fer l'experiment. T'ho explico en castellà. (Perdona'm, Secretari.)

Lo que vemos no es lo que existe. Tú me dirás: Ya. Esto ya lo decía, Kant, etc. Sí, digo yo. Pero ahora es ciencia. La mente edita lo que vemos. En el caso del movimiento de los ojos, en el ejercicio, estos se mueven. Puedes verlo si te filman o si alguien te ve hacer esos movimientos. Pero tú no lo ves: para ti, los ojos miran siempre al frente. Qué ha pasado? Que la mente ha borrado (edited out) unas partes de lo que has visto. Esto sucede en todas nuestras actividades. Si al andar por la calle, por ejemplo, la mente no editara lo que nuestros ojos ven, para ofrecernos una imagen fija, o smooth, veríamos la calle en un movimiento de sube y baja, porque nuestro cuerpo y nuestros ojos, al andar (más claro: al correr) suben y bajan. (Una filmación cámara en mano de lo que ve alguien andando, por ejemplo, refleja con más exactitud lo que nuestros ojos ven: sube y baja, sube y baja.) La cuestión es: si el "cerebro visual" corrige de esa manera lo que los ojos ven, qué no harán partes más complejas del cerebro, como el córtex frontal, con, por ejemplo, nuestras memorias?

uri said...

sactamente!!!! jo ja fa temps que dic que l'especialitat (i la feina bàsica) del cervell humà és justament la de crear falses realitats a mida. Per això ens creiem tant brillants alhora que som tan tontos... aquest és l'únic secret de l'estupidesa humana i de per què no ens n'adonem... Ho sento, però ja ho sabia (tot és en el TAO, també jo i la resposta...), tot i que m'alegra que algú intenti divulgar aquestes informacions (malgrat la meva poca fe en què això serveixi per algo ja que, en la realitat falsa de molts, hi haurà justificacions absurdes prou creïbles per negar l'evidència i així torna a començar donant voltes eternament!!!)

PD.- tot i així això no aclareix el tema del membre que m'has de descobrir...

Roger said...

Tot això ho pot dir el Tao, i ho deia Kant, i ho deia Freud - cadascú viu en el seu (patètic?) "món de sentit" (justificacions incloses) -, però ara la ciència ho està començant a investigar (com Freud deia que passaria: ell esperava que arribés aquest moment). Aquesta és la diferència. I fa descobertes apassionants.

No et descobriré cap membre nou, no pateixis. Però puc fer que sentis, físicament, un braç que no tens (com els "lisiats", en català correcte, esguerrats, senten els seus "membres fantasma"). Puc... sempre que trobi el llibre i el punt on ho vaig llegir!

uri said...

m'inquietes, germà, m'inquietes... de fet no sé si vull o no vull que trobis el llibre...

PD.- Quin paio més optimista el Freud, ja podia anar esperant assegut!!!!