Saturday, March 29, 2008

Un text boig del meu germà

Pels qui es queixen, amb raó, que no escric en català, un text boig del meu germà Ramon (editat i, ho sento, censurat).

Ja ho veuen... El germà fotògraf està tan ocupat que no té temps ni d'escriure... Ahhhhhhhhh... Alerta... Però no. Aquí estic de cos present. Per escriure't. Per enyorar-te. De nit, Porto Alegre en somnis. Esmorzo a Ipanema. Dino sota la palmera a Copacabana. Mentre sopo, Salvador. I a totes hores, tu, germà. Et voldria enviar versos, però sóc a Barcelona i no me'n surten. Et voldria enviar pernil, però no tinc diners per comprar-ne. Et voldria enviar amor, però la vida fa temps que em va gelar el cor. Nooooooooooooooooooooooo. La vida, si hi penses, què és? Records, experiències viscudes, coneixements adquirits, records. Un home està fet de records. Els records són allò que més temps conviu amb un mateix. La família, t'estimi o no, hi és, però passa. Les nòvies, te la [censurat], i passen, els amics, hi són, però passen. En canvi, el record de l'olor d'aquella fleca oberta de matinada que arribava a l'habitació de l'hotel de Bucarest et fa costat sempre. Encara que et tallin el nas. Perquè ja no és una olor. La vida és el que fas. Però sobretot el que has fet. Perquè el record normalment supera la il·lusió, per bé o per mal. Si ara jo penso en demà, penso en un dia. Però quan demà hagi passat, que també en podríem dir demà passat (potser ve d'aquí), ahir no serà només ahir, sinó que serà ahir durant tots els teus dies. De fet, poc ens hauríem de preocupar pels diners o tot allò tangible. Això ho vaig llegir ahir al Nou Testament. Emprèn el viatge, i no et preocupis de què menjaràs o què beuràs, perquè això t'impedirà assolir allò que realment busques. Déu, si estàs al seu costat, et proveirà de menjar i beguda, perquè Déu t'estima i Déu et protegeix. Em sembla que era una cosa així. Té raó en moltes coses, la paraula de Déu. Quants cops quedes amb una noia i estàs dos dies sense dormir, pensant com anirà tot, si li faràs un petó o si directament la posaràs de cara a [censurat]. En aquest cas, si segueixes el camí de la fe, no t'has de preocupar de res. Et [censurat] a qui t'hagis de [censurat]. Això em portaria a parlar del destí, però em fa mandra. Prefereixo explicar-te que l'Oriol segueix obsessionat amb el canvi climàtic. Em penso que li hauré de fer una broma... Potser algun dia es llevarà amb els ous vermells i súper inflats. Avui ja em deia que l'esquí s'està acabant... Com si a mi això em preocupés massa... Alerta, ja ho veuen. Nooooooooooooooooo. I ara t'escriuré un poema en binari: 111111111111000010 / 000100001000100000 / 000011111111111100 / 000000001111111000. Vés preparant un verset per la teva cunyada / que de nit i de dia me l'he [censurat]. El Mas ha guanyat un vot, dues convergents s'han fumat un puro amb bigoti [mmm, va, no ho censuro] i un repartidor ha descobert que el cel, si existeix, s'ha d'assemblar molt a [censurat]. Una abraçada, germà.


PS do Roger (em português): Um colega de aula, cara legal, me perguntou no café por que eu tinha dito duas vezes que eu era espanhol. Eu nem tinha me dado conta. "Ah é?". Parece que ele conheceu dois catalães, no sul da França ou na própria Catalunha, não me lembro bem, que fizeram questão que ele entendesse que eram só isso, catalães. Aí eu tive que explicar que eu também era catalão. Disse que na minha viagem ao Perú e à Bolívia, eu era "de Barcelona", porque lá emcima não gostam de espanhóis. Que no Chile, Argentina e Uruguai voltei a ser espanhol e catalão, mas que geralmente o melhor passaporte era sempre dizer Barcelona. Barcelona funciona como uma palavra mágica, gera simpatias, abre portas. E às vezes eu brinco e digo que sou baiano, carioca ou gaúcho (gaúcho na Bahia, baiano no Sul: só pra implicar). Enfim, o que eu quero dizer é que, inclusive aqui, no Brasil, por ser catalão, ou é espanhol?, preciso me explicar, dizer o que eu "sou". Não deveria ser necessário. Nacionalismos, patriotismos, bairrismos... Estou fora, viu?

4 comments:

Anonymous said...

bueno, vale, normalment no deixo comentaris en aquest blog, però és que no puc deixar passar aquest post sense dir res!!!!!

Primer per alusions, perquè sí, jo surto en el mail del monet i tinc dret a dir-hi algo

i segon, perquè després de llegir això penso: el Ramon està boig!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

hey bro' jo no sé tu com ho veus, però com això segueixi així jo també m'exilio a un país llunyà!!!!!!

visca l'espanyol

uri

Anonymous said...

Perdona, que amb l'excitació del moment no he posat el que volia posar.

El que jo volia dir és que t'equivoques tu en el títol del post. No s'hauria de dir "un text boig del meu germà, sinó un text del meu germà BOIG!!!!!!!!!!!!!!!!

I qui cregui que exagero que es llegeixi un altre cop el poema binari!!!!

Uri (l'únic Cardús mentalment sa)

Roger said...

El Ramon és un poeta visionari.

Anonymous said...

Gràcies per la crítica raonable. Jo i el meu veí s'acaba de preparar per fer una investigació sobre això. Tenim un robatori d'un llibre de la nostra biblioteca local, però crec que he après més de l'entrada. Estic molt content de veure la informació tan gran que es comparteix lliurement per aquí.