Nota para quem acompanhava o romance: Não parei de escrever. É só que... estou revisando rascunhos, adicionando trechos ao já escrito. Por assim dizer, fazendo o romance crescer desde dentro.
Anna i Manu(ela), al cafè del Theatro São Pedro.
El Museu de Arte do Rio Grande do Sul (MARGS),
amb una nova il·luminació nocturna.
Entrada del Mercado Público, un dissabte al matí.
Un "bloco" del Carnaval de Recife
de visita a Porto Alegre.
Manu a la fira de productes agrícoles
celebrada als magatzems del port.
Una premsa de raïm manual
(exposada a la fira).
... Els meus pares deuen saber el nom d'aquestes màquines antigues
per fer vi (jo també l'hauria de saber...).
Un dels molts sistemes
"anti-sense sostre" que es troben
a les voreres de les grans ciutats
de Brasil. :(
Treballadors refent els marges
de l'"arroio Dilúvio", canal que
travessa la ciutat.
La Rua da Praia, a l'alçada de
la Praça da Alfândega.
El tros amb més moviment de la Rua da Praia,
un diumenge a primera hora del matí.
La Igreja das Dores, amb llum de
primera hora del matí.
Home fent estiraments al
parc de la Redenção.
Arrels gegants d'un arbre al
parc de la Redenção (petits,
al centre de la imatge, bossa i diari).
Manu i Anna al restaurant Dado Bier
(al barri Moinhos de Vento).
... I jo al restaurant Dado Bier.
9 comments:
Molt bé, Cardús, m´agraden les teves mirades que ens porta a retrobar el gust per les nostres cantonadas. I el Azul Cobalto?
Anem fer una foto de l Ambaixada!
Salut i força al canut,
s
alambic, bro, alambic, el de la dreta és un alambic, el de l'esquerra no ho sé pas...
uri
PD.- que fort lo del sistema anti sense sostre!!!! com diuen por ahí, la penicilina es va descobrir per casualitat, el napalm no!
És veritat, falta una foto! Per qui no ho sàpiga, l'Ambaixada de Catalunya al Brasil és a Porto Alegre, concretament al bar Azul Cobalto, a la Cidade Baixa, on fan uns capuccinos molt bons (i hi ha una cambrera molt maca). El senyor Ambaixador és el Sergi Andreu (o gaúcho mais catalão da face da Terra). Jo sóc el secretari. I el Yuji Himoro és cònsul, del consolat de São Paulo (el trobem a faltar a les reunions...).
Hòstia, alambic! Potser sí, però la paraula no surt al diccionari... I per què serveix, ho saps? Doncs sí, s'inventen moltes coses, els senyoritos, perquè els pobres no dormin a les voreres (com si fossin seves!)...
Alambique, com es diu en português. Al Brasil es troba sovint, fins i tot aqui al sud hi han molts, on hi ha cana i sucre, on hi ha cachaça ho trobarem i d´altres begudes. Em sona árab, no? Al lambik, o algo així. 'Nem a investigar.
De debó, la nostra Ambaixada no té molta difusió, hem de treballar més per que la gent s´en adoni.
I busquem més gent que sapiga cantar el Fum Fum Fum. Si saben aixó, la segona part de la selecciò demana dir "setze jutges d´un jutjat mengen fetge d´un penjat!" sense cap dubte o hesitació.
sí bro, sí que sé com funciona, t'explic:
Es fa servir per destilar alcohol. El cas és que quan l'alcohol es troba barrejat amb altres líquids o substàncies el que es fa és posar la barreja en el recipient gros i posar-ho al foc perquè s'escalfi. com que l'alcohol té un punt d'ebullició més baix que la resta, s'evapora abans i puja cap amunt en forma de vapor, però com veus, el recipient no té sortida a dalt sinó que acaba en un tub que llavors baixa fent un espiral. Doncs bé, això és perquè el vapor d'alcohol no s'escapi sinó que entri cap al tub i, al refredar-se mentre baixa pel tub fent les voltes, es condensi i caigui una altra vegada en forma líquida en el recipient petit, aquesta vegada però en forma pura, com a beguda alcohòlica, sense barreges. Voilà, ara ja saps com funciona i per què es fa servir un alambic (o com es digui). No n'estic segur però crec que amb el vi no es fa servir, només amb les begudes destilades!!! No em preguntis com sé aquestes coses, no recordo qui ni quan m'ho va explicar, és simple informació residual d'aquesta que ha anat quedant amb els anys no saps massa bé per què ;-)
apa doncs, salut i vi bro'
uri
Sona àrab, sí senyor!
Jo, per a la selecció, ja havia pensat en "La vaca cega" o el "Cant Espiritual", de Maragall. Sense cap dubte o hesitació. :)
Uri, em deixes bocabadat! Com saps aquestes coses? ;)
Si guardes moltes informacions residuals d'aquesta mida... el cap t'explotarà!!!
Cardús, he de llegir aixó del Maragall per mantenir el "puesto"!
No els coneixes, aquests poemes? "Topant de cap en una i altra soca, / avançant d'esma pel camí de l'aigua, / se'n ve la vaca tota sola. És cega. (...)"
Mira el que he trobat en un blog brasiler (a veure si se'm desperta l'orgull català! :p)
"O poema La vaca cega, do catalão Joan Maragall, é um dos poemas mais densos que conheço. Datado do final do século XIX, é de uma tragicidade contida, muda, e ao mesmo tempo bastante lírica: foca uma questão humana (ou animalesca) e com isso atinge o sublime. Mesmo conciso – 23 versos, apenas –, consegue ser um dos maiores monumentos da língua catalã."
doncs sí bro' en guardo bastantes d'informacions residuals d'aquesta mena...
el problema és que un cop s'han quedat allà ficades un no sap pas com desprendre-se'n!!!! almenys no selectivament...
però mira, de tant en tant té certa utilitat, sia per jugar al trivial, sia per escriure al blog d'un germà
uri
Post a Comment