Sunday, March 20, 2011

Porto Alegre blanc-i-blava

Ahir al matí vaig tenir una sorpresa, que no sé si sabré explicar bé. (Com s'explica una sorpresa, si passa en un instant?) Va ser al Café Chaves, de la Galeria Chaves, al Centre. És una cafeteria que vaig conèixer el juny de l'any passat i de seguida em va agradar: un lloc acollidor, amb cambrers i cambreres simpàtics i amb taules on es podia fumar - i que obria (obre) els dissabtes. Allà vaig conèixer el Roberto, un dels cambrers, que també és professor de castellà i, més important, parla català, perquè va estudiar un temps a Barcelona. L'únic que em va desagradar, i que aquell primer dia ell em va ensenyar orgullós, entre altres coses que té al cafè de Catalunya (tasses, fotos), va ser una bufanda del Bar$a. Això està massa a la vista, li vaig dir, no em deixarà concentrar per escriure. Vaig explicar-li que jo era de l'Espanyol i ell, molt amable, em va dir que si li portava una bufanda la penjaria.
-Més amunt que aquesta del Bar$a?
-I tant!

Ara per Nadal vaig comprar la bufanda, però ahir, que vaig anar al cafè, encara no l'havia portat. Vaig passar-hi només per saludar el Roberto i dir que li portaria un dia d'aquests. Llavors ell em va fer entrar (ahir el cafè estava tancat, per un dinar) i em va ensenyar això:


Vaig quedar encantat. Qui no sàpiga què significa ser de l'Espanyol a Barcelona segurament no ho entendrà, però la sorpresa va ser gran. Un amic seu brasiler, que fa poc va estar a Catalunya, se m'havia avançat: la bufanda ja estava penjada, i ben amunt! El Roberto li havia demanat! Vaig comentar que aquella era més maca que la meva, però ell em va dir que li portés igualment, que també la penjaria. No seria mala idea, vaig pensar, que la pengés al damunt de la del Bar$a... Però no, no siguem mesquins. Deixem els culés que hi pugui haver a Porto Alegre en pau. El que faré serà regalar-li, com vaig prometre. Perquè se la quedi ell o, si té algun amic en algun altre bar, li regali per decorar un altre local - engrandir-lo, tornar-lo especial. Moltes gràcies, Roberto. Sàpigues que des d'ara seré un client fidel. (Som el RCD Espanyol, mai no oblidem.)


PS ENORME: Avui he tingut una sorpresa molt més gran. M'han donat la millor notícia en anys. Però aquesta no la puc explicar al blog (no encara).

2 comments:

uri said...

és quan les coses es posen en ordre que entenem l'ordre de les coses!!!!

jejeje, visca l'espanyol!!!!!

Roger said...

És quan plou que ballo sol
Foll d'una dolça metzina
Sóc del Real Club Deportivo Espanyol