Sunday, May 15, 2011

Reunião de 1/6 da OEC + C27 (?) (Mistério!)


















Com a metade do rosto (de suas vidas, também?) na sombra... ah!, como são misteriosos, esses escritores!

 
... E essas mulheres na meia-luz,... pixeladas por quê? É um mistério!







(Él lo observa todo, impertérrito. ¿Qué estarás pensando, Misterioso Hombre de Negro?)



PS nada a ver: Já está no cinema, na Espanha e nos Estados Unidos, ainda não no Brasil, Norwegian Wood (Tokio Blues), baseado no romance de Haruki Murakami (é o primeiro dos seus romances filmado, se não me engano). Não dá para entender nada, mas posto aqui o trailer japonês, que achei o mais lindo.

8 comments:

uri said...

caram!!! a veure si m'hauré de fer escriptor!!!! tujamentens... ;-)

i sí, et veig molt misteriós últimament... tant com una història que m'han explicat sobre un doble que tens i que jo ignorava... vull informació!!!!

Roger said...

La foto del meu doble ja te l'enviaré, la vaig eliminar del blog perquè em feia esgarrifar.

Tu segueix al món de la tele i el cine (i la publicitat), que està molt bé, tujamentens.

Leo Wittmann said...

A foto e o teu comentário ficaram ótimos, Roger!

Marinella said...

ahhh, a escritora da foto é tão misteriosa que fechou os olhos e fez careta... ok, ok, tirando isso tá tudo ótimo!

Roger said...

Brigadu Leo!

Sorry Marinella! A outra foto (além de o Leo estar de olhos fechados) saiu tremida. Depois deste lado sombrio, no próximo encontro podemos mostrar o "lado sexy" dos escritores, OK?

優次 (Yuji) said...

Una traducció chapucera xD
(Fa temps que no passdo per aquí... Ara torno a estudiar :\)

Estiu del 1969
Quan estava a punt de complir 20 anys, vaig enamorar-me, i aquest amor em va emportar a un lloc força complicat.
Al cap i a la fi, Naoko ni tan sols m'estimava.

["Vull que te'n recordis de mi"]

Ei Watanabe-kun, saps què m'agradaria fer ara?

["M'agrada força la teva manera de parlar"]

Surts amb algú a Tòquio? Si mai ho fas, avisa'm eh?

T'agrada algú?

Que va.

[En aquell temps, vivíem de debò]

Quan escolto aquesta cançó, em sento com si estigués perduda a la profunditat de la floresta...

No es pot pas curar la tristesa de perdre allò que s'estima...

[Estimar profundament.]

[Viure amb força.]

優次 (Yuji) said...

(Perdona, m'he saltat un trosset)

No es pot pas curar la tristesa de perdre allò que s'estima... L'únic que podem fer és sentir-la fins a la fi i aprendre'n alguna cosa.

Roger said...

UAU, Yuji! No saps com t'ho agraeixo!!! Moltíssimes gràcies per la traducció (fantàstica, com els llibres del Murakami; la llegiré vàries vegades), i moltes gràcies també per tornar per aquí. Saps?, quan vaig escriure "não dá para entender nada" gairebé afegeixo "bom, só o Yuji vai entender", i no ho vaig fer perquè feia molt que no passaves... :) T'escriuré un e-mail! Una forta abraçada!