Traduccions de Brasil 4 (Esperando por mim, de R. Russo)

Creo que no te diste cuenta
De que mi sonrisa era sincera
Soy tan cínico a veces
Paso todo el tiempo
Intentándome defender
No importa lo que digan
El mal del siglo es la soledad
Cada uno inmerso en su propia arrogancia
Esperando un poquito de afecto
Hoy no me encontraba nada bien
Pero la tempestad me distrajo
Me gustan las gotas de lluvia
Los relámpagos y los truenos
Por la tarde fue un buen día
Salí a caminar con mi padre
Conversamos sobre las cosas de la vida
Y tuvimos un momento de paz
Es de noche cuando todo tiene sentido
En el silencio no oigo mis gritos
Y no importa
Mi padre siempre estuvo esperándome
Y no importa
Mi madre siempre estuvo esperándome
Y no importa
Mis verdaderos amigos siempre me esperaron
Y no importa
Ahora me espera mi hijo
Estamos viviendo
Y no importa
Nuestros días serán para siempre

Absolute Friends

If Mr Le Carré has it right,
and "Relationships deepen or die",
nearly all my relationships are dying.


© Ramon Cardús

Meu timinho é campeão da Copa da Espanha!

El entrenador del RCD Espanyol, Miguel Angel Lotina, tras proclamarse campeón de la Copa del Rey al derrotar al Real Zaragoza (4-1) en Madrid: "Hemos ganado el partido del hotel al Bernabéu. Íbamos en el autobús y cuando los jugadores han visto a nuestra afición se han puesto a corear sus cánticos y aquello parecía un carnaval. Todo mi trabajo se ha ido al garete con cuatro cánticos de Zabaleta y los argentinos y así se ganan las finales. Esto es una locura. Con cuatro canciones se gana una final".

(... E quem irá dizer que não existe razão para ser do Espanyol!)

Itàlia

El meu estimat germà Oriol m’escriu la nit de dilluns entusiasmat. Diu que “l'amic Romano Prodi ha guanyat”, compara l’alliberament italià amb l’alliberament català i es manifesta “un coglioni". El meu germà no sap que mai no es pot dir sac que no sigui al blat i ben trullat, però en fi: tot va bé si acaba bé. Jo, que no sóc un coglioni, vaig veure a la RAI com els comentaristes neocons es posaven nerviosos, i vaig anar a dormir confiant que els vots de l'estranger, els de la família de la Gabriela, per exemple, donarien el senat també a l'esquerra. Per sort ha estat així (per sort, perquè tot estava preparat perquè guanyés la dreta: la llei electoral; el vot dels estrangers, comandat per un ministre feixista, ex oficial de la República de Saló). Des de la distància es deuen identificar més bé els pallassos (Ánsar!) i els corruptes, i Berlusconi era totes dues coses. Per tant, ara sí que podem dir que se l’han ben follat. Com diuen els americans, good always prevails, i ara només falta que el jutgin per les causes pendents i el tanquin al costat del capo de la màfia.

Postals de Brasil 2 (Juan Román)

(Será? Será que a sexta vai chegar?)

Debora

Ahir van matar una noia davant de la universitat. Tenia 27 anys. Esperava una amiga a dins del cotxe, a les 22:30, quan, suposadament, va veure que uns homes s'acostaven. Va arrencar de cop, i va rebre un tret per darrere: la bala va travessar el seient i va perforar-li un pulmó. El cotxe encara va recórrer uns tres cents metres, fins a una avinguda. La noia va poder obrir la porta i va cridar demanant ajuda. La van socórrer uns veïns del barri, que van intentar parar cotxes d'altres estudiants per dur-la a l'hospital; ningú no va parar. Quan va arribar l'ambulància, la noia estava tan malament que van dur-la allà mateix, a l'hospital de la universitat. Segons el diari, l'últim que va dir va ser: "Socorro, me ajude, fui baleada. Ligue para o meu namorado!". L'any passat, a la ciutat, hi va haver més de 5.000 robatoris de cotxe a punta de pistola. (Segons un oficial de la policia, les cases estan massa vigilades i la gent que va a peu no duu res de valor.) El pare de la noia, que era en un poble del litoral, va haver de conduir sol durant 105 km fins a Porto Alegre. Imagineu-vos la pel·lícula que devia passar pel seu cap.

Bairro Nordeste, Salvador da Bahia

Ahir vaig passar el dia amb el Ronaldo i la Rose. Vam passejar per les platges al matí i a la tarda, i al migdia vam anar a dinar a casa el Ronaldo. Tots dos viuen en faveles. O sigui que ha estat la meva primera incursió en el món dels qui no són de classe mitja-alta (Gabriela i tal, Porto Alegre) ni alta-para-allá-de-alta (Isabel i tal, Rio). Em va agradar poder-hi entrar. I em va agradar veure que no són com les pinten a les pel·lícules o als diaris; almenys, aquesta de Salvador no. L'entrada no es veu, no és una "entrada control·lada"; hi ha una transició suau entre el barri "normal" i la favela, que no és normal simplement perquè les cases són "il·legals". Però els carrers d'aquesta són, molts, asfaltats (hi ha, això sí, els típics carrerons estrets i empinats, de terra) i la casa del Ronaldo és, per dins (i, de fet, també per fora), com qualsevol altra, molt ben enrajolada (amb rajoles blanques), amoblada, amb una cuina equipada, aigua corrent, una TV enorme. Fins i tot té un estudi amb el sostre de fusta tipo parquet. Ah!, i el Ronaldo va treure de l'armariet de la sala copes de cava de les bones, flauta, per beure el cava que vaig portar! I això que encara hi ha gent que treu aquelles copes de teta! L'única "anormalitat" és que de l'últim esglaó de l'escala se salta directament a l'habitació del Ronaldo, és a dir, que no hi ha replà al primer pis.

El que em va agradar més va ser el més favelaire, la teulada. Vam sortir al terrat, on hi havia roba estesa, i el Ronaldo va recolzar una escala a la paret. L'escala no arribava a dalt de tot, però n'hi havia prou per pujar, i a dalt hi havia... no res, la teulada, amb una "barana" de l'alçada d'un maó pla, i una mena de caseta per a gos coberta amb uralita, amb ampolles buides a sota: el lloc on el Ronaldo, fins ara, s'estirava per llegir de dia o veure les estrelles a la nit. Diu que és el que trobarà més a faltar. Perquè ara la família es trasllada a un apartament normal d'un barri normal, prop de la favela però més a prop del mar, a cent metres de la platja. (Deu ser alló que els "científics" anomenen mobilitat inter-no-sé-què, cosa bona; però el Ronaldo no se'n vol anar.) I la vista, la vista era el més impactant: des d'allà es veia tota la favela, el laberint de cases i terrats de diferents nivells, molts em construcció, la majoria d'habitants intentant afegir un pis a la casa. Es podia saltar de terrat en terrat...

Vaig fer un dibuix de la casa al Moleskine, però dibuixo molt malament. La família va ser molt atenta, i el dinar molt bo: crancs de pica-pica (i el meu pernil) i després feijão, arròs i una carn amb un sofregit de pebrots (!).

L'important és que em va canviar la idea que tenia de les faveles: llocs on tothom treballa pels narcotraficants o com a cambrers o dones de fer feina a les cases dels barris rics. El Ronaldo i la Rose són universitaris... Ell estudia radiologia i ella museologia.

Traduccions de Brasil 3 (Índios, de R. Russo)

Si pogués, almenys una vegada,
Provar que qui té més del que necessita
Quasi sempre es convenç que no té prou
I parla massa perquè no té res a dir.

Si pogués, almenys una vegada,
que el més senzill fos vist com el més important.
Però ens van donar miralls
I vam veure un món malalt.

(...)

Si pogués, almenys una vegada,
creure per un instant en tot el que existeix
I creure que el món és perfecte
I que tothom és feliç.

Biel

Avui ha nascut (finalment!) el Biel Codina i Codina, fill del Carles Codina i la Marta Codina, Codines de diferents famílies i amics meus de fa molts anys. El Biel pesa tres kilos i mig i ha nascut a les 12 i un minut (00:01) del dia 31 de desembre. Fa temps vaig pensar que podria felicitar els pares (i el Biel) amb aquesta cançó, però no sabia que l'últim vers podia ser premonitori o guanyar significat. Felicitats!


Por que você é Flamengo e meu pai Botafogo?
O que significa "impávido colosso"?
Por que os ossos doem enquanto a gente dorme?
Por que os dentes caem, por onde os filhos saem?

Por que os dedos murcham quando estou no banho?
Por que as ruas enchem quando está chovendo?
Quanto é mil trilhões vezes infinito?
Quem é Jesus Cristo, onde estão meus primos?

Well, well, well Gabriel...
Well, well, well, well.

Por que o fogo queima, por que a lua é branca?
Por que a terra roda, por que deitar agora?
Por que as cobras matam, por que o vidro embaça?
Por que você se pinta, por que o tempo passa?

Por que que a gente espirra, por que as unhas crescem?
Por que o sangue corre, por que que a gente morre?
Do que é feita a nuvem, do que é feita a neve?
Como é que se escreve
Réveillon?

Well, well, well Gabriel...
Well, well, well Gabriel...
Well, well, well Gabriel...
Well, well, well Gabriel...


(Paula Toller - Dunga)

Estas datas

Ando meio com o baixo astral. Nada grave. Só..., sei lá, nunca gostei destas datas nem do inverno. Ontem pensei que os bons encontros com meus pais são esses na beira da praia, quando a gente senta numa mesa na calçada e almoça vendo o mar e o sol; não os encontros chatos destes dias.

Há uns minutos estava traduzindo um texto do Cazuza para botar no blog. Mas ficou ruim em catalão e apaguei.

Vá em português:

Os ignorantes são mais felizes... / Eles não sabem quando vão morrer / Eu não... eu sei que eu tenho um encontro marcado... / As pessoas esquecem o que precisam fazer... / Eu não posso me dar a esse luxo!!! / Faço tudo caber nos meus próximos poucos dias... / Todas as idéias que eu teria, as pessoas que eu conheceria / O que eu ainda fosse cantar...

Traduccions de Brasil 2 (Vento no litoral, de Renato Russo)

In the afternoon I want to rest, go down to the beach
See if the wind is still strong.
It is going to be good to walk on the stones.

I know I'm doing this to forget
I let the wave hit me
And the wind is taking everything away.

Now you are so far away.
See, the line of the horizon distracts me:
Our plans are what I miss the most
When we looked together in the same direction.

Where are you now
Apart from here inside of me?

We did right without knowing it
It was the time who did wrong
It will be difficult without you
Because you are with me all the time.

And when I look at the sea
There is something that says:
"Life goes on and to give up is a silly thing."

Since your are not here
What can I do but to take care of me.
At least I want to be happy.
Remember that the plan was to be alright?

"Hey, look what I found: sea horses."

I know I do this to forget
I let the wave hit me
And the wind is taking everything away.

PaeLLa De SáBadO y con AzafráN

Aquí a Rio Grande do Sul els peixets i "frutos do mar" no existeixen, només hi ha peix gros i lleig, salmó sobretot. Les petxines no saben què són, "sèpia" no surt ni al diccionari. Els musclos eren sense closca, de color taronja però també de color gris, ja bullits, es desfeien com goma d'esborrar. Les gambes tampoc no tenien pell, eren blanques, petites, pelades, amb una capa llefiscosa per sobre. De tot el que vaig comprar, l'únic que tenia gust era el cap de salmó que vaig fer servir per fer el caldo, els llagostins congelats (que donen un toc final espectacular)... i prou! Els calamars no tenien gaire gust. I sembla que no pugui ser, però la paella va quedar bona i va agradar molt a tothom!

True colorado

Pego emprestada esta foto do flog da Joana para comemorar o título de campeão moral do Campeonato Brasileiro conquistado ontem pelo Internacional. (Sempre a mesma história, dinheiro pode tudo.) Vergonha, corinthianos. Força sempre, colorados.

Un poema per al meu germà

Un poema de Fernando Pessoa, que va morir dimecres va fer 70 anys (des de dimecres les seves obres ja són de domini públic, si bé ja ho eren, per fruir d'alguns béns només cal una mica d'esforç), per al meu germà, que està passant per una petita crisi existencial.

Segue o teu destino / Segueix el teu destí
Rega as tuas plantas / Rega les teves plantes
Ama as tuas rosas / Estima les teves roses
O resto é a sombra / La resta és l'ombra
De árvores alheias. / D'arbres aliens.

A realidade / La realitat
Sempre é mais ou menos / Sempre és més o menys
Do que nós queremos. / Del que nosaltres volem.
Só nós somos sempre / Només nosaltres som sempre
Iguais a nós próprios. / Iguals a nosaltres mateixos.

Suave é viver só. / Suau és viure només.
Grande e nobre é sempre / Gran i noble és sempre
Viver simplesmente. / Viure senzillament.
Deixa a dor nas aras / Deixa el dolor a les ares
Como ex-voto aos deuses / Com exvot als déus.

Vê de longe a vida. / Mira de lluny la vida.
Nunca a interrogues. / Mai no la interroguis.
Ela nada pode / Ella no pot dir-te
Dizer-te. A resposta / Res. La resposta
Está além dos deuses. / És més enllà dels déus.

Mas serenamente / Però serenament
Imita o Olimpo / Imita l'Olimp
No teu coração. / En el teu cor.
Os deuses são deuses / Els déus són déus
Porque não se pensam. / Perquè no es pensen.


(Ricardo Reis, 1916)

If Tomorrow Never Comes

Apart de la Gabriela i, en la distància, la meva família, Renato Russo ha sigut un dels meus grans acompanyants durant aquests mesos. Com un amic. Aquesta és una cançó (molt coneguda) del seu CD de versions de cançons americanes. Aquests dies escolto el CD (The Stonewall Celebration Concert), i ahir un amic em va escriure dient que l'any que ve té el propòsit de fer exactament això.

Sometimes late at night
I lie awake and watch him sleeping
He's lost in peaceful dreams
So I turn out the lights and lay there in the dark

And the thought crosses my mind
If I never wake up in the morning
Would he ever doubt the way I feel
About him in my heart

If tomorrow never comes
Will he know how much I loved him
Did I try in every way to show him every day
That he's my only one

And if my time on earth were through
And he must face the world without me
Is the love I gave him in the past
Gonna be enough to last
If tomorrow never comes

'Cause I've lost loved ones in my life
Who never knew how much I loved them
Now I live with the regret
That my true feelings for them never were revealed

So I made a promise to myself
To say each day how much they mean to me
And avoid the circumstance
Where there's no second chance to tell them how I feel

So tell that someone that you love
Just what you're thinking of
If tomorrow never comes

(K. Blazy / G. Brooks)

Traduccions de Brasil 1 (Ambre gris, de Rubem Fonseca)

Com tothom sap / l’animal més intel·ligent / que existeix és el catxalot. / No va a la lluna perquè / només vol ser feliç / i (ho confesso) tampoc no té / dit gros. / Però només li cal sentir una vegada / la Novena de Beethoven, / o les obres completes de Lennon & / McCartney, / o l’Ulisses, / o els Elements de bibliologia, / perquè la seva ment computoplexa / ho emmagatzemi tot i ho reprodueixi nota per / nota, paraula per / paraula, en qualsevol moment, / durant la resta de la seva vida. "Professor Lilly, / vostè que és el més gran neurofisiologista / especialista en physeter macrocephalus, / qui és més intel·ligent: / l’home o el catxalot?" / "El catxalot, evidentment." / "Professor Lilly, / vostè que és igualment / especialista en / delphinus delphis, / qui és més intel·ligent, / l’home o el dofí?" / "Empaten. Però els astuts manierismes, / trucs i tretes del dofí / em duen a suposar / que el QI del dofí / és una mica superior. / Permeti’m que cridi", / continua el Dr. Lilly, / "la meva jove (i bonica) / assistent, la doctora / Margaret Howe, que va viure amb / un dofí anomenat Peter / durant dos anys i mig." / "La nostra vida sexual va ser un fracàs", / diu la Dra. Margaret, / "ell volia, / jo volia. / En Peter fins i tot va aprendre anglès, / però jo vaig agafar una pulmonia / al fons de la nostra fosca piscina, / i sense més ni més / vam acabar." / "Sigui com sigui", / diu el Dr. Lilly, / "la comunicació interespècies / ja és un fet."

(Ambre gris: Substància de consistència cerosa present en el tub digestiu dels catxalots i d'altres cetacis marins i emprada en perfumeria com a fixador i com a tintura.)

Postals de Brasil 1 (Gisele)

El día que me quieras i A Few Good Men

Avui estic una mica trist perquè ahir, a última hora (les 02:00!), la Gabriela i jo vam discutir. Però el cap de setmana en conjunt ha estat genial. Dissabte a la nit vam anar a un concert d'uns músics veterans, molt bons, que barrejaven clàssics del tango i de la samba tradicional. Tothom es va emocionar. I ahir vam anar amb el Pedro i el Leandro al Parc Farroupilha, que és una mena de Central Park, ple de gent els diumenges a la tarda. Vam xerrar asseguts a terra, vam prendre un suc de fruita. Després vam anar a l'estudi del pare del Pedro, que és director de cinema (abans d'arribar-hi van posar-nos una multa per saltar-nos un semàfor en vermell; ningú no el va veure). El Pedro, que és el millor amic de la Gabriela i va ser amb mi a Barcelona a l'agost, va voler aprofitar que el seu pare era a Rio per envair el seu estudi i ensenyar-nos la biblioteca i la videoteca. Vam jugar al Rummikub, vam escoltar música, vam menjar pizza i després vam veure una pel·lícula (A Few Good Men) com jo mai no havia fet, tots junts a l'habitació dels pares, escarxofats en butaques i damunt del llit, sense sabates. Va estar molt i molt bé. Va ser molt aconchegante (de "concha"), com diuen aquí.

Carta al germà

Hola germà,

Bon estatut.

La veritat és que, en aquest dia de diumenge plujós, res no em plau més que seure davant l'urdinador i escriure. La meva rutina internàutica passa pel fulleig de les primeres pàgines d'El País, La Vanguardia, Le Monde i el New York Times, ciutadà informat com sóc (i sumali la lectura de la Folha de São Paulo; quin nom aquest), i la redacció d'algun email. Tu creguis o no, ara no t'anava a escriure a tu, perquè tinc desitjosos d'informació un sens nombre d'amics que fa temps que em van escriure. Però la família és la família.

Et puc donar la nutícia bomba a tu, germà. Bé, una notícia bomba és que el sexe va bé, per això no cal que pateixis. L'altra nutícia bomba és que tinc la reserva per turnar a la pàtria el dia 20 de desembre, en un vol d'Iberia que surt de la megalòpolis paulistana. Volia cumprar un vol d'anada, però el sabi que manegava l'Amadeus em va dir que era més barat anar i tornar, per lo que això és lu qui cumprat, pagant l'exorbitada xifra de 1.000 leuros perquè és temporada alta. La turnada al Brasil és pel 20 de gener, però es pot canviar per qualsevol data de febrer o març pagant 100 leuros més. Turnaré, i és clar que turnaré, sigui per continuar xuscant, sigui per assistir al Carnaval. Tu viatjaràs? Formaràs part de la cumitiva familiar que es proposa viatjar al Rio Grande quan comenci l'any? Aquí sereu tots molt benvinguts, i després hi ha la upció de visitar l'alegre i perillosa ciutat de Rio de Janeiru, o la trista i no tan perillosa ciutat de Buenos Aires.

Em preguntaves pel meu cutidià. El meu cutidià d'ahir va ser passar de la Gabriela, agafar un bus que em va portar a la zona pija de la ciutat, cumprar un llibre, llegir el diari, dinar, revelar unes fotos, visitar un centre comercial, fer un cafè en una terraça. Vaig cumprar una revista per a homes i la vulia "llegir", però vaig ser clitxat pel Fernando i la Mirna i una amiga australiana dels dos primers, sent que la Mirna és la germana de la Milena, nòvia del cunegut i admirat Jonas, germà de la Gabriela, i que casualment eren allà. Vam prendre el cafè tots quatre i vam xerrar. Vaig tornar al cau, vaig veure l'Espanyol-Athlètic en directe, i acte seguit em vaig pusar a treballar en el meu llibre. Dues hores i mitja. No és gens habitual. Vaig quedar satisfet, em vaig preparar un sandvitx, vaig veure la tela i vaig acabar de fullejar els diaris. Encabat encara vaig llegir unes pàgines de novel.la, i em vaig adurmir.

No et pensis que tots els dies són així. Els dies que no són dissabte ni diumenge surto de casa i agafo un taxi que em duu al bar, així viguritzu l'ecunumia i menteru de coses. Esmorzu i a les 10 sóc a Internet. Però entre setmana hi vaig per treballar. Tradueixo el que tinc per traduir, pagu per les dues hores i picu (poc, 2 leuros), i dino en un bufet, un o altre segons el dia. Després hi ha dies que em trobo amb la Gabriela i anem al cine o a fer un cafè, fins que ella se'n va a classe, a les sis (recumanu El jardiner cunstant). O hi ha dies que vaig a casa seva. O hi ha dies que continuu traduint. O hi ha dies que vaig al gimnàs. O als molts edificis que aquests mesos estan ocupats per la 5a Bienal d'Arts Visuals del Mercosul.

I així s'escorren els dies. Visc immers en la cultura brasilera a través dels diaris i les novel.les i les persones que trobu als bars i restaurants. I a través de la Gabriela i la seva gran família, és clar. Però l'altre dia pensava que aquí a Rio Grande do Sul, a diferència del nord-est (Cearà i Bahia), ningú se ma acustat per amistançar-se. Sí que m'han dit bunicu i "tu d'on ets", però no m'han dit vine amb mi aquesta nit o vine amb nosaltres a la platja. Tampoc no ho necessitu perquè estic molt bé. Numés és una cunstatació.

En fi, amic i germà estimat. Això és el que et puc explicar de mument.

Sempre teu i sota teu, com diu un amic meu,

Roger

PS: I deixa-li llegir els emails a la Nèlia, per Déu, qués la teva esposa.

No ens toquis els COLLONS

Bon dia.

Escric per insultar els enanos FILLS DE PUTA que tinc al voltant i que no em deixen treballar. Agafaria les putes metralletes del seu joc d'ordinador i els mataria a tots un per un. Ja em va passar divendres passat, els fills de puta van envair el local d'Internet al matí i vaig haver de marxar, i a la tarda els tarats viciats encara hi eren. Vaig trobar un lloc alternatiu al fons d'una llibreria, només hi havia un ordinador i era de l'any de la pera, però em va servir per acabar la feina. Estan cridant com uns fills de puta, s'insulten entre ells, no tenen respecte per res ni ningú. El problema és que això, a part d'un local d'Internet, és una LAN-House, o sigui un local perquè els mocosos juguin en xarxa. La Gabriela em va dir que hi ha llocs d'aquests que no tanquen a la nit: els pares hi deixen els fills a les vuit del vespre i els tarats s'hi queden fins a les tres del matí... Ara quan surti preguntaré a les noies si els maleducats dels collons vénen aquí cada divendres. Només perquè sàpiguen que perden un client fidel.

En fi, avui havia quasi acabat la feina quan han arribat. Ara a les dotze i mitja he quedat amb la Gabriela al Mercat Central per dinar, i després anirem a la Fira del llibre, que s'inaugura avui. És una de les més grans del país, ja fa dies que estan muntant stands a vàries places i carrers, i els llibres es venen més o menys amb un 20% de descompte. Ho hauré d'aprofitar, perquè l'altre dia els cabrons em van timar 33 reals per un llibre, o sigui més de 12 euros. Preus europeus. No sé com volen incentivar la cultura.

Encara que no ho sembli perquè aquests mocosos m'estan tocant els collons, ja m'ha passat el cabreig i la tristesa pel resultat del referèndum de diumenge. El 65% dels brasilers van decidir que volien seguir comprant armes. Visc en una puta terra de cowboys. I, evidentment, el resultat més animal va ser a Rio Grande do Sul, amb un 85% de "nos" a la prohibició. Brasil només és el segon país en morts per arma de foc. Però aquí la gent es pensa que les armes dels traficants i els assassins drogats no surten de les fàbriques o botigues, que les fabriquen ells mateixos o les compren en un altre planeta. Déu meu. Els diaris més seriosos apostaven pel sí a la prohibició, llegint-los no em sento tan sol. Ara fan acudits del tipus "Ara ens haurem de preocupar dels bandits, els lladres, els violadors, els narcotraficants, els drogadictes i els homes de bé armats" o el que diu que al 190 de la policia hi haurà un contestador automàtic amb el missatge "Si vas votar no, apreta el 2, penja el telèfon, agafa el revòlver i defensa't tot sol, no ens toquis els COLLONS".