Uns comentaris del meu germà Ramon, que expressen el que jo sento i anuncien el naixement d'un poeta:
"Mal dia avui per als socialistes maragallencs. Avui, dolgut i compungit, s'ha despedit del càrrec i ha demanat disculpes a qui podia haver decepcionat amb la seva renúncia. Trist estic. No votaré al Monti. Ni al Zapa. Que les den.
(...)
D'altra banda, les primeres notes han anat bé i et diré que m'han trucat del Departament de Joventut de la Generalitat perquè he sigut guanyador d'un concurs de poesia curta, tipus haiku a la catalana, i que diumenge a la plaça de la Catedral fan l'entrega de premis, a la que evidentment no aniré perquè haig de començar a fer créixer el mite.
(...)
L'estil ja el saps, el meu, propi i personal. Incisiu i directe. Impactant i reflexiu. De paraula fàcil, no d'atzucac o colibrí. I al mateix temps bell, però no bell com la bellesa cursi d'una posta de sol, sinó com l'avi al balancí, mirant per la finestra mentre el seu nét juga a terra a l'alfombra. Senzill, però no simple. Senzill però no mediocre.
(...)
És una llàstima que aquest sistema polític només admeti els mediocres. Als genis no els volen. Que se la pelin ells solets, a partir d'ara."
No comments:
Post a Comment