Suïcides

Una noia es va suïcidar al centre comercial Praia de Belas. Es va llançar del primer pis. Va entrar en coma i va morir poc després. Sembla ser que era una noia de classe mitja i que havia tingut algun desengany amorós. Aquestes notícies es tapen. A Barcelona també: hi ha gent que es llança al metro i la notícia no surt mai enlloc (per megafonia s'anuncia una "incidència tècnica"). A Porto Alegre no hi ha metro. Però hi ha centres comercials de tipus americà, amb grans espais centrals, escales mecàniques altíssimes, molta llum entrant per les claraboies, terres encerats. De tant en tant, algú cau del cel i s'esberla el cap, i un exèrcit d'empleats corre a netejar el desastre. Ha passat altres vegades i a altres shopping de la ciutat. I no es pot evitar, és clar. Ara al primer pis del Praia de Belas, a un metre i mig de la barana, hi han col·locat una ridícula cinta de plàstic de quatre dits d'ample. I de seguida la treuran. No es pot evitar. Però si aquestes persones ho fan així és perquè fins i tot suïcidar-se és difícil. Mai no hauria imaginat que aquest darrer moment hagués de resultar tan complicat i constrenyedor.