Thursday, May 15, 2008

Cortázar

Leyendo una entrevista a Julio Cortázar para preparar una clase encontré lo siguiente:

"Yo tengo la convicción profunda, y cada día que pasa la siento más profundamente, de que estamos embarcados en una vía, en un camino equivocado. Es decir que la humanidad se equivocó de camino. Estoy hablando sobre todo de la humanidad occidental porque de la oriental no sé gran cosa. Embarcados en un camino históricamente falso que nos está llevando directamente a la catástrofe definitiva, a la aniquilación por cualquier motivo: bélico, polución del aire, contaminación, cansancio, suicidio universal, lo que tú quieras. Entonces, en Rayuela sobre todo, hay ese sentimiento continuo de estar en un mundo que no es lo que debería ser..."

Rayuela es de 1963 y la entrevista de 1978. Che.


PS: "Olhe ao seu redor, me diga o que você vê."

9 comments:

srtaParker said...

Tem um poema antigo que diz: olhar é abrir o olho, ver é abrir a alma...acho que vemos o que queremos ver...ou o que a nossa percepção permite...

Anonymous said...

"Cercada de gente egoísta" - Essa foi a frase que ficou na minha cabeça depois de um sonho estranho que eu tive durante a manhã de hoje. E depois, ainda refletindo sobre ela, pensei em alguns comportamentos, pessoas, acontecimentos etc., visitei seu blog e li esse trecho da entrevista, e pensei na interpretação dos hindus sobre isso: o Kali Yuga, - o que eles chamam de "Era das desavenças". Período carregado de discórdia, desunião, desilusão... Esse é de fato o mundo em que vivemos.

Roger said...

Então estaríamos nessa "Era das desavenças"? Cada um por si (os egoístas, os que acreditam cegamente no sistema capitalista como ele é hoje), e as pessoas que poderiam mudar alguma coisa, mas não fazem nada por estarem desiludidas? Triste mundo! "Cercada de gente egoísta"... :(

Acho que Cortázar, em Rayuela, também usava um termo hindu para se referir ao mundo melhor possível...

Adorei seu comment!

Roger said...

Srta. Parker, acho que o problema é que as pessoas não abrem os olhos, não querem ver. Ou só vem Isabellas sendo jogadas pela janela...

Anonymous said...

Exatamente, Roger. Triste mundo mesmo... Bondade, amor, respeito, compreensão, o "olhar o outro..." Tudo isso tá ficando "fora de moda" pra muita gente.
Mas eu sigo otimista em meio o Kali Yuga! rsrsrs... Desiludida, muitas vezes, mas não abrindo mão de fazer a minha parte. :)

Um abraço!

Roger said...

Bom que seja otimista, Rose. (Não seria a Rose se não! :) Eu também sou. E Cortázar também era. Em um trecho que não postei, que vem a continuação do postado, ele explica que Rayuela é um romance, apesar de tudo, otimista (e diz que os adultos não entenderam isso, e os leitores jovens sim).

Anonymous said...

No podria estar més d'acord amb el subjecte en qüestió ( no recordo qui era...G. Márquez, Pi de la Serra? Pessoa?) Estem tots equivocats, això és una catàstrofe ( no sóc l'urli). Realment la humanitat ha seguit des dels inicis camins erronis. O erràtics? ( dominar tant aquesta la meva llengua mare a vegades pot suposar un problema.)).?
Mirem al nostre voltant. Abans que passin cinc minuts o l'uri hagi pronunciat la paraula destrucció ( vés que li ha agafat ara) veurem passar per davant dels nostres nassos una joveneta d'uns 23 anys conduïnt un mini de color platejat amb tots els acabadets...ja se sap, llums interiors que canvien de color per no avorrir-te mentre condueixes, sostre descapotable panoràmic per tocar el cel quan et posen cara a múrcia, canvi de marxes dual amb high class range (?) i tot allò que el lector es vulgui imaginar. Això sí, se la fotrà igualment contra el cotxe de davant quan aquest últim freni en un semàfor o estop perquè se li farà un curtcircuit entre l'ipod, el gps,l'iphone i el bluetooth. I això em porta al que vaig pensar l'altre dia...un invent perfecte per a la conducció i que no requereix moure les mans del volant, a part de les moltes altres ventatges que el lector sabrà trobar en funció de la seva capacitat imaginativa. A més a més, serveix tant per a homes com per a homes i no requereix instalació complexa. Es tracta, amics, de connectar a l'endoll de l'encenedor

Anonymous said...

un cable amb aparell vibrador a l'extrem oposat. ( ja sigui del tipus fal.lus de mida a escollir o del tipus petxineta succionadora) A partir d'aquí, el procés és simple. També hi hauria l'opció de tunejar l'aparell, evidentment ( no podem oblidar el segment de mercat creixent dels quinquis que prefereixen gastar-se 10.000 euros en un super aleró pel cotxe que anar de dilluns a divendres amb putes de luxe, dites scorts. Així, la gamma d'artilugis comprendria des del fal.lus discret i silenciós de la jove executiva a la petxina gegant a l'estil figa del papiol que aniria emetent aplaudiments enllaunats mentre el conductor del camió treu el braç per la finestra.
L'únic tema que no he acabat de veure clar és el de la neteja. Aquestes coses, a un mateix, li fan com una mica d'angúnia, i no convindria tampoc fer la tàctica "cenicero", és a dir, anar acumulant i buidar un cop ple. Podria anar evacuat directament a l'asfalt, però hi veig pegues. Les hòsties degudes a patinades serien considerables si considerem la viscositat del producte foragitat. A més a més, si el prototip tingués èxit, cosa fàcil de garantir des del meu punt de vista d'humil creador de l'artefacte, les autopistes esdevindrien rieres ( agh, no em feu seguir que començo a basquejar...endavant els valents!) De totes maneres, estic segur que algun enginyer aborrit trobaria de seguida la solució, que a més a més, abaratiria costos mecànics, perquè de fet, diuen, el producte sobrant té qualitats lubricants, i no es tracta tampoc de despreciar-lo.
No sé, amics, jo ho veig bé, triomf total. A més a més, qui no preferiria que el conductor del davant no l'estomaqués quan el pites perquè la dona fa anys que li posa les banyes i se li ha quedat el pis i viu en una pensió i disfruta d'una ordre d'allunyament? Jo us juro perquè pagaria diners per veure com la noia del mini platejat comença a tirar artil.lugis tecnològics pere la finestra mentre crida de plaer amb els pèls de punta.

Roger said...

Mira, encara no he acabat de llegir, però ja t'ho puc dir:

1. Segur que t'haig de censurar el que has escrit.

2. Necessites un blog. Propi.