Tuesday, May 26, 2009

Per molts anys, Uri



Perdí veinte de 29 amistades
Por culpa de una piedra en mis manos
Me emborraché y morí 29 veces
Estoy aprendiendo a vivir sin ti
Ya que tú no me quieres más.

Pasé 29 meses en un barco
Y 29 días en prisión
Y a los 29, con la vuelta de Saturno
Decidí empezar a vivir.

Cuando tú me dejaste de amar
Aprendí a perdonar
Y a pedir perdón.

Y 29 ángeles me saludaron
Y tuve 29 amigos otra vez.

4 comments:

uri said...

oh bro'

mooooooooltes gràcies!!!!!! grandeeeee aquesta felicitació!!!!

eu gosto com locura!!! quin paio aquest renato, té una cançó per cada estat d'ànim i cada moment, és com el p+++ shakespeare!!!!

i sí, ja sé que tu encara creus en les casualitats, però jo no i t'asseguro que hi ha alguna frase d'aquesta cançó que retrata perfectament algunes de les coses que sento ara mateix i que he pensat últimament, és com si parlés de mi... o això espero!!!

ah sí, una pista, jo no he estat 29 dies a la presó, jejeje

una abro'çada i estigues atent a ses cròniques compostelanas, qui sap, potser en treus la idea per un relat curt (però per adults, I hope...

t'estima

uri

uri said...

vale, sóc un cursi, però és que ja en tinc 29!!!!!

the millenium approaches...

uri

Roger said...

Graaaaaaaaaaande! Era el puto rei. Hi ha una frase que diuen molt els qui van viure aquesta època, els joves dels 80 inicis dels 90 al Brasil: "O Renato faz muita falta". I una de les coses increïbles de Legião és aquest "és com si parlés de mi". Per això són un mite.

Jo també t'estimo.

Però m'estàs deixant una mica... com es diu "freaked out"? amb això de The Millennium Approaches... Estem al 2009, OK? Millennium Approaches és el gran títol de la primera part d'Angels in America, escrita, això és important, ABANS de començar el tercer mil·lenni (per cert, la visió pessimista de l'obra s'està complint...), però ara ja no val, ara no s'approtxa cap mil·lenni, OK?

Petons,

Roger

uri said...

the millenium approaches bro'

no siguis tan capquadrat de pensar que com que estem al 2009 ja no és així cagumcony... sempre hi ha un missatge amagat rera la realitat aparent

com diu el monet, s'ha de llegir entre línies...

jejeje