Sunday, June 27, 2010

Butlletí informal de l'Ambaixada de Catalunya a Porto Alegre 1 (en català, és clar!)

Ahir dissabte vaig trobar un local alternatiu per a les reunions de l'Ambaixada. La meva cafeteria preferida, del carrer Uruguai, estava tancada, com cada cap de setmana. A més, plovia. Vaig anar al cafè del mercat, però feia fred. Llavors vaig recordar la cafeteria de la Galeria Claus (Chaves), que comunica el meu estimat carrer de la Platja amb la meva estimada Plaça XV (XV què?, sóc dolent en Història). És una cafeteria molt acollidora, amb cambrers i cambreres amables (són tres, o més, tot i que el lloc és petit); i, a més, té taules a fora, on es pot fumar. A fora, en aquest cas, no és al carrer, sinó al passadís de la galeria, de manera que ja pot ploure, fer fred o nevar, que qui és allà no s'adona de quin temps fa. Podria ser l'"Ambaixada per als dies de pluja". El fet és que vaig sentir un cambrer parlar perfectament en català. Quan vaig anar a pagar, vaig fer la pregunta típica (la que em fa sempre la Gabriela, per riure's de mi): "parles català?". El cambrer em va dir que sí, però quan va saber que jo era català de Barcelona va continuar en portuguès, dient-me que parlar-lo amb mi li faria vergonya. (Em va dir que ja s'havia adonat que jo era estranger. Quan dimonis perdré l'accent?) Va assenyalar-me tot orgullós l'única cosa que m'amoïnava del local: una bufanda del Bar$a penjada massa a la vista. I quan li vaig dir que jo era de l'Espanyol, em va dir que si li portava la bufanda, també la penjaria. (Ho he dit tantes vegades, a tants taxistes, que sóc de l'Espanyol! Ja es deuen referir a mi com a "aquell català raro, que és de l'Espanyol...".) (Atenció, aprenents de la llengua! "Raro" és un barbarisme, ve del castellà, llengua de bàrbars.) En fi: em va explicar que havia estat un temps a Barcelona. I que si li havia sentit dir alguna cosa en català era perquè parlava amb un client que - és per això que em sembla que el lloc és ideal - va ser professor quatre anys (!) a la Universitat de Barcelona. Acabava de marxar, no el vaig enganxar per ben poc... Sens dubte, aquest professor seria un bon element per incorporar a les reunions. La intenció és anar agrupant catalanoparlants de mica en mica, fins a ser una bona colla. Llavors podrem anunciar l'existència de l'Ambaixada al rector de la PUCRS. Si ho fem abans, voldrà el càrrec d'Ambaixador, i aquest és del Sergi (i en cas d'excedència, un viatge a Catalunya, per exemple, del Yuji). És tot!

Una abraçada,


El Secretari

9 comments:

Sergio Lulkin said...

Mare de Déu senyor, tanta roba i tan poc sabó i tan neta que la volen, el senyor rector!

Si, hem de fer trobades al centre de la ciutat, tenim ara un campus ciutat baixa i un campus central, a part del campus avançat a Sant Pol, sota el cárrec del Consul Yuji.

Plaça XV, deu ser del 15 de novembre, dia de la Republica Brasilera.

Ara hem d´anar fer un cafetonet en aquest nou lloc i després hem de fer una recorregut per tots els cafes que al nostre secretari li agrada i després publicar per internet amb fotos un camí turistic-cafeïnic per els estrangers, oi?

Bon dilluns,
Snr. Ambaixador Lulkin,
al vostre servei.

Roger said...

M'agrada molt, aquesta dita, Sergi. La deien (i diuen) les meves àvies. I a mi em feia gràcia dir la primera part, "tanta roba i tan poc sabó", perquè elles, sobretot l'àvia paterna, de família més pobre, continuessin, exaltades: "i tan neta que la volen!!!" Suposo que ve de lluny, de converses entre criades (als pobles, "minyones", que és un eufemisme bonic), queixant-se de tenir molta feina, cobrar poc, i a sobre escoltar exigències dels "senyors".

Dia de la República, sí. És que hi ha tantes festes nacionals, al Brasil! ... Però es podria dir "Praça 15", o "Praça Quinze". "XV" sembla el segle, o un rei d'algun país europeu...

Sí, farem aquest caminet per als addictes al cafè. I després faré un post amb les "instantànies". :)

Ah, em pots tutejar, Ambaixador, a l'Ambaixada catalana no estem per hòsties!

1:55 AM

Sergio Lulkin said...

I tant!
Llavors, al teu servei. Quan farem el recorregut aquest?
Fins aviat.
s

Sergio Lulkin said...

Visca el Brasil!
Visca el Barça!
Tinc una samarreta del Barça que no puc portar ara... Vaig ser famós a Barcelona, anys enrera, perque vivia en la mateixa ciutat del Ronaldinho... Temps passat!
Visca Dunga!
[Hem de fer una mica de crida nacionalista brasilera per mantenir les bones relacions diplomátics. Qui na fa feina, no fa destobr.]

ahh... said...

no saps como m´agrada el catala.

(firma la frustrada que no participara de las reuniones de la embajada.) :(

Roger said...

Seràs admesa si recites "La vaca cega". D'acord? ;)

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Sergio Lulkin said...

I ara, jo també he d´estudiar la recita aquesta per perdre el càrrec. I tenim admisions femeninas, oi? Quina alegria, anem bé.
s

Sandra said...

Quina gràcia això de l'Ambaixada de Catalunya...sí, sí, sí, anem bé, i en català...
Jo estic una mica més lluny - estic a casa - , però estaré encantada de fer un cafè al 'Chaves' (cafeteria d'un gran amic) quan vingui de vacances a Porto Alegre amb la família.
Per cert, Roger, anima al 'cambrer' (suposo que sé de qui es tracta) a que no li faci vergonya parlar el català!!!

Roger said...

Hola Sandra! Quina casualitat! No sé qui ets, però quan vinguis a Porto Alegre no dubtis a dir-m'ho, anirem a fer un cafè allà! :) No sé si és el cambrer o l'amo, però suposo que parlem de la mateixa persona. No sé ni el seu nom, però sempre em saluda en català i és molt amable. Ja li diré que has escrit, i que no ha de tenir vergonya de parlar... Segur que sap més català del que diu (va estudiar a Barcelona, oi?)! :)

Petons!