Thursday, February 17, 2011

Mar no muro


Estudante pintando, campus central da UFRGS, 17/02/11.




PS: A Gabriela me envia uma frase. É sobre a arte e os cafés. No contexto da Segunda Guerra e do exílio de muitos artistas para os Estados Unidos, Max Ernst fala da diferença do ambiente entre Paris e Nova York:
"Nos faltaba la vida del café. En Nueva York teníamos artistas, pero no arte. Uno solo no puede crear arte. El arte depende en buena medida del intercambio de ideas con los demás."

E eu me lembro de uma frase de Cae la noche tropical, romance de Manuel Puig. Uma das protagonistas, mulher velha, exilada argentina, se lamenta com sua irmã, moradora há anos no Rio, dizendo mais ou menos assim:
"Sabés lo que extraño más, acá en Río? Los cafés. Acá no tenés cafés..."

4 comments:

uri said...

ara no sé si són onades o aletes de taurons i dofins nedant...

Roger said...

no sé...

jo veig una noia sobre un fons blau :)

uri said...

per cert, gran la frase del max ernst, llàstima que avui en dia tindria problemes per crear per culpa de coses com la llei sinde i la subnormalitat dels que legislen sobre la propietat intel·lectual...
compartir, amics, compartir idees és l'única manera de crear coses "originals"

max ernst dixit

uri said...

AH! i dir-te que, de fet, si "axines" els ulls i mires la foto al complert, com que la noia porta uns pantalons blaus que es confonen amb el fons, sembla només un tronc de noia, com si s'estés banyant al mar i nedant i només en sortís el cos de cintura cap amunt. és la fusió de realitat i art, de fons i primer terme...

toma ya!!! si és que des que no prenc cafè ni fumo que estic més inspirat...